Quan no ens respectem els morts els uns als altres senyal que la
divisió és profunda. Molt profunda. No cal ser gaire llest per veure que
això ha passat amb Margaret Thatcher. Poc després de morir a l'Hotel Ritz apareixia aquesta
pintada a les parets d'Irlanda del Nord: 'Iron Lady? Rust in peace.' De
fet, s'han fet festes per celebrar-ne la mort i són múltiples les
cançons que animen a ballar d'alegria: Ding Dong! The Witch is dead, cançó infantil convertida en himne anti-Thatcher, i la punk Maggie you cunt,
en són exemples destacats. La proposta del cineasta Ken Loach de
privatitzar l'enterrament de Thatcher ('ella ho voldria') n'és un
colofó. Sí, Thatcher és odiada fins més enllà de la mort i jo no
descarto aldarulls aquest dimecres, dia de l'enterrament.
Aquí a Nova York vaig voler anar al Brecht Forum, un dels pocs
centres marxistes que he trobat a Manhattan. Vaig suposar que el ponent,
l'economista Richard Wolff, no tan solament parlaria d'ella sinó que en parlaria amb intel·ligència i punyent sentit de l'humor. Efectivament:
'Avui parlarem de Margaret Thatcher encara que no li guardem un
minut de silenci.' Els somriures van recórrer el saló principal de la
sala, plena a vessar de blancs de classe mitjana. 'Us parlaré d'ella a
través d'una cita que m'ha enviat un amic. La frase de Thatcher diu
així: El problema del socialisme és que aviat se li acaben els diners
dels altres.' Murmuris entre el públic i, no en tinc cap dubte, rialla
franca d'un lector d'aquest article que, ara mateix, deu haver dit
'Quanta raó tenia la Thatcher!'. A tu, lector de la rialla, et dedico
aquest article. Pel què fa al públic, em va impressionar de veure edats
tant barrejades. Allà dins hi havia des de joves tatuats de divuit anys
fins a precioses àvies amb caminadors que s'obrien pas entre la gent. La
crisi desperta interès i consciències. Ja fa temps que passa. El
diccionari anglès Merriam-Webster, consultat per milions de persones, va
anunciar aquest
Nadal quines eren les paraules més cercades durant l'any 2012:
'socialisme' i 'capitalisme'. No ens ha d'estranyar, doncs, que la sala
fos plena.
'Quedem-nos amb la idea: els diners dels altres. Així veia
Thatcher el socialisme. Com algú a qui s'acaben els diners dels altres.
Avui, amics, m'agradaria explicar-vos la manera com funcionen els bancs
capitalistes que ella defensava. Preparats? Els bancs privats funcionen
... amb els diners dels altres!' I aquí la rialla va ser general. 'Això
que us explicaré ara no és gens complicat. Els bancs aconsegueixen
diners de tres maneres. Primer, inversors. Els inversors, en canvi de
posar-hi diners, voldran part dels beneficis que faci el banc. En segon
lloc, demanant-los a creditors, que n'esperen un retorn amb interessos.
I, finalment, la tercera manera d'aconseguir diners és a través dels
dipositants. Els xai..., perdó, la gent com vosaltres que posa diners al
banc. Les nòmines i coses per l'estil. Per què posen els diners al banc
els dipositants? Això us encantarà: per seguretat. Ha ha ha! En fi: els
bancs aconsegueixen diners de tres maneres: inversors, creditors i
dipositants.'
'Ara els bancs agafen aquests diners dels altres i bàsicament els
deixen a particulars, a empreses i governs. El banc només farà negoci
si els interessos que cobra per haver deixat diners són més rendibles
que no els interessos que ha de pagar. Fàcil. El sistema bancari és tan
fàcil com això. Per aquí demano diners als altres a baix interès. Per
allà deixo diners als altres a interès més alt.'
No crec recordar que Wolff insultés en cap moment la senyora
Thatcher. Simplement, la va desmuntar: 'La causa de la crisi ha estat,
bàsicament, que els bancs han perdut els diners dels altres. Ho
repetiré: els bancs han perdut els diners dels altres. Tercer cop: els
bancs han perdut ...(més rialles a la sala). Van agafar diners dels
altres i van invertir-los malament en negocis ruïnosos, o van deixar
diners a pobres de solemnitat. La qüestió és que van perdre els diners
que els havien deixat. Caixa buida. Que ningú no s'enganyi: aquest és un
risc habitual dels bancs. És feina seva saber a qui deixen diners! Què
passa quan els bancs no poden tornar els diners que els han deixat? Per
comprendre en quin món vivim només cal veure la solució que s'hi ha
trobat. Els bancs, en comptes de declarar-se en fallida, i desaparèixer
(com diuen les regles del lliure mercat) han anat a parlar amb els
governs i els han dit això: "L'he espifiada. No puc tornar els diners.
Però sàpigues que si jo caic, tu també caus. Si jo no puc tornar els
diners, grans empreses cauran, grans inversors cauran, la gent perdrà la
feina, i a tu no et votaran més. O sia que dóna'm els diners si no vols
caure tu també. Rescata'm o et moriràs!" Ha ha ha!'
I això han hagut de fer els governs. Tots han hagut de trobar,
com fos, diners per donar als bancs. Ha passat als EUA, a Espanya, a
Xipre, a tot arreu. És a dir, quan els bancs perden diners dels altres,
la solució és aconseguir més diners dels altres (a través del xantatge
al govern) per poder continuar perdent diners dels altres.
Amics, se'ns pixen a la cara i la Maggie diu que plou. La
importància de la senyora Thatcher ha estat enorme i ha estat aquesta:
que la gent, mullada de pixum a la cara, digui: 'Mira, sí, plou!' La
seva ha estat una victòria ideològica que fa trenta anys que dura. La
cosa ha arrelat i tot just ara despertem. Jo no tinc cap dubte que el
seu enterrament, per molt que digui Ken Loach, es pagarà amb els
diners... dels altres. Concretament, amb els impostos. El president
britànic, David Cameron ja ha anunciat que serà un funeral d'estat,
pagat per l'estat, sense dir-ne funeral d'estat. Mira, plou! Això sí,
els seus partidaris, la legió dels seus partidaris, continuaran
insistint que ella va morir a l'Hotel Ritz, perquè Thatcher era una dona
que mai, però mai de mai de la vida, hauria potinejat els diners dels
altres com fan els socialistes.
Margaret Thatcher continua generant divisió entre els britànics fins i tot després d'haver mort, ara per la qüestió de l'import del seu funeral, que està previst per a dimecres vinent, 17 d'abril. Costarà més d'11 milions d'euros, segons càlculs de la BBC, una part dels quals els pagarà la família Thatcher. Però els crítics amb la Dama de Ferro reclamen que la cerimònia sigui privatitzada, subratllant que l'exprimera ministra britànica era una ferma defensora de la ideologia del lliure mercat. (llegir més.. 324.cat)
El director britànic, activista d'esquerres i declarat enemic de la Dama de Ferro, diu que és gràcies a les seves polítiques conservadores que "ens trobem en l'embolic actual". (llegir més.. ARA.cat)
La monja benedictina i metgessa Teresa Forcades i l'economista i president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, promouen el 'Manifest per a la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya',
amb l'objectiu de preparar un 'canvi de model polític, econòmic i
social'. Conviden tots els ciutadans de Catalunya, visquin on visquin, a
signar-lo per fer pinya a favor d'aquesta nova iniciativa que vol
esdevenir un moviment social cap a una candidatura unitària i popular a
les pròximes eleccions al parlament. També poden signar el manifest 'com
a simpatitzants' els qui no siguin ciutadans catalans.
Teresa Forcades
Arcadi Oliveres
Els primers suports públics
Poc després de fer-se públic el manifest, el projecte, anomenat Procés Constituent, ha rebut ja uns quants suports públics de personalitats rellevants.
Per exemple, del jutge Santiago Vidal:
El catedràtic de Ciències Socials dela UPF Vicenç Navarro:
L'activista Esther Vivas:
La cantant Lídia Pujol:
'Iniciar un procés des de baix'
El manifest demana que 'el poble català decideixi de forma
democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja'. També
considera que l'actual model econòmic, institucional i d’ordenament
polític ha fracassat. Defensa 'un model polític i social nou [...] sense
repetir fórmules del passat'. Aquest procés constituent requerirà,
diuen, l’autoorganització i la mobilització social continuada. Proposen
una plataforma unitària 'que cristal·litzi el malestar social creixent
en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model'.
'Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada
entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per
tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura
com més àmplia millor per a les properes eleccions al Parlament de
Catalunya amb l’objectiu de defensar la convocatòria d’una assemblea
constituent per definir quin nou model d’estat i d’ordenació
sòcio-econòmica volem.'
'El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les
dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les
eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix
que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a
objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per
fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no
sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per
davant de les necessitats de la majoria.'
Text íntegre del manifest de Forcades i Oliveres
'Els sotasignats fem una crida a la ciutadania de Catalunya a
adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un
procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi
de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitja.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de
lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen
resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els
seus responsables directes i endeutant per tota la vida la majoria de la
població.
L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.
És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal
fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no
serà fàcil ni curt. Requerirà l’autoorganització i la mobilització
social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al
carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.
Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència
ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i
diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel
canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma
unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria
política organitzada a favor d’un canvi de model.
Es tracta
d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim
nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir
una nova eina plural i diversa i articular una candidatura al més àmplia
possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb
l’objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per
definir quin nou model d’estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.
El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues
persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les
eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix
que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a
objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per
fer una Constitució nova per a la República Catalana, de manera que no
sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per
davant de les necessitats de la majoria.
Un projecte de canvi
social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de
mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a
realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin
en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no
exhaustiva de punts a considerar és la següent:
1 –Expropiació de
la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a
l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i
impagament del deute il·legítim.
2 –Salaris i pensions dignes, no als
acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els
treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
3 –Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs
electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida
contra la corrupció.
4 –Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5 –No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6 –Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7 –Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
8 –Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9 –Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10 –Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Ens trobem en una cruïlla històrica en què és necessari fer un pas
endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a
signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta
iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític
igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la
Justícia i de la Solidaritat.
Els serveis secrets espanyols, el CNI, van preparar la tardor passada
un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge
de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser
finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines
que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei
destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals
consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i
periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin
l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat
espanyol.
La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a
mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la
tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels
serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família
de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis
d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre
presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que
mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en
els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu
desafiament', diu el reportatge.
Segons la revista, que cita
fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta
ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de
seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se
n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius
contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir
informació confidencial amb què pressionar els dirigents
independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular,
prevista per al 2014'.
Qui coordina el CNI?
Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de
Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de
Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern
espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers,
José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el
director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari
d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.
La imatge d'Espanya cada vegada és més malmesa internacionalment. La
greu crisi econòmica, social i política hi fa molt, però els casos de
corrupció política i el desprestigi creixent d'institucions com ara la
monarquia ho acaben de reblar. I ho reflecteixen des de fa temps molts
mitjans d'arreu. Avui mateix, The New York Times diu, en una notícia sobre l'encausament de la infanta Cristina, que 'gairebé totes les institucions públiques a Espanya són corruptes'.
El Financial Times diu que totes les institucions, inclosa la monarquia, presenten 'senyals de putrefacció'
Des de la publicació dels primers documents atribuïts a l'ex-tresorer
del PP sobre suposats comptes irregulars del partit, la premsa
estrangera ha seguit majoritàriament els esdeveniments. Les revelacions
del diari El País, la compareixença de Mariano Rajoy negant-ho tot i la
d'Alfredo Pérez Rubalcaba demanant la dimissió del president espanyol
han fet la volta al món. En alguns casos, força significatius, les
informacions van més enllà i qüestionen la credibilitat de Rajoy, el PP i
Espanya.
El Financial Times, per exemple, dedica un contundent editorial al president espanyol, 'Rajoy in crisis',
en què parteix de l'escàndol dels suposats papers de Bárcenas per a
reclamar una regeneració de la democràcia espanyola de cap a peus, 'en
un moment en què quasi totes les institucions, de la monarquia al poder
judicial, presenten senyals de putrefacció'. Si el govern i el país
volen sortir de la crisi, 'hi ha d'haver una investigació exhaustiva,
transparent i independent dels comptes atribuïts a Bárcenas'.
Una altra revista econòmica, la nord-americana The Economist, es demanava ahir, a través d'un bloc, si 'Rajoy pot aferrar-se al càrrec'.
'És una tempesta a què alguns polítics no podrien sobreviure. Però
Mariano Rajoy, el president espanyol, i el seu Partit Popular (PP)
semblen determinats a fanfarronejar sobre el seu passat, a desgrat de la
creixent evidència que, durant molt de temps, van portar un sistema
doble de comptabilitat dissenyat per a esquivar les lleis de finançament
de partits i el van utilitzar per a pagar sobresous regularment a
membres de la cúpula, sobresous que podrien haver declarat a les
autoritats fiscals o no. Encara no se'n pot declarar la culpabilitat,
però els espanyols es mereixen una explicació millor.' L'apunt s'acaba
amb un missatge directe a la cúpula del PP: 'Quan els investigadors
judicials van començar a apuntar a Bárcenas, Rajoy va dir que el partit
era víctima d'una conspiració fosca i perillosa. Cospedal va dir
exactament això mateix quan El País va publicar els últims documents. La
cançó comença a sonar repetitiva.'
The New York Times també ha seguit el cas. En aquest article,
descriu els esdeveniments des de la publicació dels primers suposats
documents de Bárcenas a El País fins a la compareixença de Rajoy de
dissabte, en què 'era poc probable que donés detalls'. El diari
novaiorquès dóna la paraula a Antonio Argandoña,
professor al IESE de Barcelona: 'El terratrèmol continuarà perquè es
preveu que aparegui més informació perjudicial, i l'única manera
d'aturar un escàndol com aquest és tenir una sentència clara, que
malauradament en aquest país pot trigar anys a arribar.'
També des dels EUA, Businessweek, del grup Bloomberg, considera que 'Rajoy no pot apaivagar les crítiques per la corrupció, enmig de crides perquè plegui'.
'La paraula donada pel president espanyol, Mariano Rajoy, que les
denúncies de pagaments il·legals són falses no han servit per esvair les
crítiques, amb l'oposició exigint que dimiteixi per a restablir la
confiança en la classe política.'
La premsa internacional avisa que la monarquia espanyola ha quedat afectada
Fem un recull de titulars dels principals mitjans (Vilaweb 03.04.2013)
Bona part dels mitjans internacionals s'han fet ressò de seguida de
l'encausament de la infanta Cristina de Borbó en el cas Urdangarin, que
investiga una trama de presumpta corrupció. Molts d'aquests mitjans
també assenyalen que els fets han deixat afectada la monarquia
espanyola, i alguns, com els italians Corriere della Sera i La
Repubblica afirmen directament que la corona de Juan Carlos de Borbó
trontolla i perilla. Aquests són alguns dels principals titulars de la
premsa internacional:
Es declara sorpresa per la decisió d'encausar la infanta Cristina
· Feip de Borbó demana 'prudència i valentia' als jutges.
La primera reacció de la casa reial espanyola a l'encausament de
Cristina de Borbó en el cas Nóos va ser dir que no comentava pas
decisions judicials. Però poc després, arran de la decisió de la
fiscalia anticorrupció de recórrer l'encausament, la mateixa font
anònima de la Zarzuela va subscriure la posició del fiscal i va
expressar 'estranyesa' pel fet que el jutge instructor decidís ara
d'encausar la filla del rei. El PSOE ja ha demanat a la casa reial que
sigui neutral i que deixi actuar la justícia. +
Juan Carlos, a la corda fluixa (Vicent Partal / Vilaweb 04.04.2013)
'El jutge diu allò que tots sabem: que aquells negocis tan estranys no s'haurien fet si no hi hagués figurat la casa reial' +
Demanen explicacions al congrés sobre l'herència suïssa de Juan Carlos (Vilaweb 02.04.2013)
Ja ho han anunciat PSOE, IU, ICV, BNG i UPyD
La majoria de partits de l'oposició al congés espanyol han anunciat
iniciatives parlamentàries per l'herència que el rei Juan Carlos va
rebre presumptament del seu pare procedent de comptes suïssos i que ha destapat
aquest cap de setmana el diari El Mundo. Segons aquest diari, el rei va
rebre per aquest concepte 375 milions de pessetes, uns 2,25 milions
d'euros. +
Hernando assegura que els 2,2 milions d'euros que Don Joan va deixar al seu fill a Suïssa són assumptes que "no sap si han succeït o no", però que estan "fora de lloc". +
o0o
Vinculen al president de Galícia amb capo del narco (Armando G. Tejeda / La Jornada 02/04/2013)
El
president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, apareix en
fotografies publicades a la premsa espanyola en companyia d'un
narcotraficant condemnat per delictes com venda i distribució de drogues
i comerç il·legal de tabac.
Les imatges, preses a finals dels 90, han provocat un escàndol. El Partit Popular (PP) governa Galícia gràcies a una campanya en la qual va acusar els adversaris
de corrupció. +
Una de les fotos de Feijóo amb el narco Marcial Dorado.
La publicació a El País de tot un seguit de fotografies del 1995 on apareixen en un iot el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, amb l'històric contrabandista Marcial Dorado Baúl, ha trasbalsat la
política gallega. Segons el diari, tots dos mantenien una estreta
relació d'amistat a mitjan anys 1990, quan Feijóo ocupava alts càrrecs
tant al govern gallec com en l'espanyol. +
La mare coratge gallega fa avergonyir Feijóo: "Tots coneixíem Marcial Dorado" (Píblico 03/04/2013
Carmen Avendaño, presidenta de l'associació Érguete, una de les primeres que va destapar el problema de la drogoaddicció, assegura que "tots els gallecs" coneixien el narco en l'època en què el president de la Xunta compartia el seu "oci" amb ell. +
Eldocumentalnarcos, la rutade la impunitat(2001), ProduïtperKaleGorria, intentademostrar idesvetllarl'entramatmafiósdel narcotràficila prostitució.
"Narcos, la rutade la impunitat" ésun documentalambinformacióexclusivasobre el món delnarcotràficisobre els seusorígensa Galíciaial PaísBasc. S'hirevelenlesconnexions quehi ha entreelscapos,elspolíticsila GuàrdiaCivil.
Jaéssabutpermoltagent quelesraonsd'Estatmouenles cireres, perònosempreésconegutl'entramatmafiósquemoua un poderconstituït. Persort, aquest documentalrevelaidemostrafefaentmentla implicaciód'altscomandamentsde la classepolítica,delscossosrepressius de l'Estat, delsmitjansde comunicacióoficialsi, sobretot, de poderososgrupseconòmicsen el negoci delnarcotràficila prostitució. Impressionant, revolucionariiatrevittreballdeKaleGorria. +
Compromís insta Fabra a consultar agendes per saber si Camps va anar a la Zarzuela (Vilaweb 04.04.2013)
Enric Morera diu que la reunió amb Barberá va servir per a fer negocis amb Urdangarin.
El síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Enric Morera, va
registrar ahir una pregunta adreçada al president de la Generalitat
Valenciana, Alberto Fabra, la presència de l'ex-president Francisco
Camps en una reunió amb Urdangarin. +
Oriol Pujol, citat a declarar el 16 d'abril pel cas ITV(Vilaweb 04.04.2013)
El dirigent de CDC, Oriol Pujol, ha estat citat a declarar el 16 d'abril com a encausat per la presumpta vinculació amb la trama de les ITV, segons que han confirmat fonts del partit. És acusat de tràfic d'influències. +
