29 de des. 2013

Corazón del cielo, corazón de la tierra

Corazón del cielo, corazón de la tierra

Documental de
Frauke Sandig y Enrico Black

Octubre / 2011. 98 min. En castellà.

El documental acompanya sis joves maia en la seva vida quotidiana, les seves cerimònies i la seva resistència enfront dels perills que amenacen a la seva cultura i el seu entorn. Narra les seves històries que no només són personals i entranyables, sinó que constantment es submergeixen en temes universals.

Com acabarà la història? Es desbordaran els oceans? Es s'enfonsarà el cel sobre els nostres caps, quan s'hagi tallat el darrer arbre? En el seu calendari, els maies no van descriure una profecia, sinó el terme d'un cicle.

Aparentment tot això no té res a veure amb la nostra cultura o la nostra manera d'entendre el món, però té ressonàncies en la realitat que nosaltres coneixem i temem: el nostre fràgil planeta i amb ell tota vida és destruït a una velocitat vertiginosa, mentre nosaltres a penes fem res per aturar aquest procés.

El final del calendari maia ja és part de la nostra mitologia mediàtica. Però per arribar al fons de les nostres misèries no cal anar a l'esoterisme. La pàtria dels gairebé nou milions actuals de maies a Mèxic i Guatemala és un microcosmos perfecte per mostrar com la irrefrenada globalització destrueix la Terra i als pobles indígenes amb dràstiques conseqüències per a tots nosaltres.

100 festivals del cinema, 15 premis.

First Prize, Planet in Focus Festival Toronto (Best International Feature)
Premio Pukañawi, International Film Festival of Human Rights Bolivia,
Audience Award, German Nature Film Prize
Best Documentary, Best Cinematography, 2nd Teueikan Prize Montreal First Peoples Festival,
Silver Chris Award Columbus International Film Festival
Best Directors Baikal International Film Festival PEOPLE AND ENVIRONMENT
Special Mention FIDDH, Geneva
Special Mention DERHUMALC, Buenos Aires
Special Mention, DOCS DF (Best international Feature)
Dreamspeakers Film Festival Canada, Best Documentary
People's Choice Award Cowichan Aboriginal Film Festival

FESTIVALS:

Dok Leipzig, IDFA (Masters Section), Havana IFF, Thessaloniki DFF, Planete Doc Warsaw, FIFDH Geneva (Special Jury Mention), Muestra de Cine Memoria,Verdad y Justicia, Guatemala (Opening Film), Vancouver International Film Festival, Cine LatinoToulouse, Margaret Meed Film Festival, Documentarist Istanbul, Guanajuato International Film Festival, DERHUMALC Buenos Aires (Special Jury Mention), DOCS DF (Special Mention), Planet in Focus, Toronto, Reel Awareness Festival Toronto, Deutsches Naturfilmfestival (Audience Award), Arlington IFF (Opening Film), Cinema Politica, Divine Interventions.

-.-

Corazón del cielo, corazón de la tierra … un verdadero poema fílmico.


Javier Molina
La Jornada
, Morelos


El documental hace recordar el primer fragmento de Heráclito de Efeso: “Todo es uno”. La unión del uno en el todo, el alma de la naturaleza, y la cosmovisión de los mayas, donde todo es sagrado y está unido entre sí. Ahora, al fin y al principio de un nuevo ciclo en la cuenta larga del calendario maya, los cineastas hacen notar que “la patria de los casi 9 millones actuales de mayas en México y Guatemala es un microcosmos perfecto para mostrar cómo la irrefrenada globalización destruye la Tierra y los pueblos indígenas con drásticas consecuencias para todos”. En una secuencia vemos al comandante David, del Ejército Zapatista de Liberación Nacional, pronunciando estas palabras en un festival realizado en Oventic: “Nosotros, los zapatistas, tenemos la obligación de hacer algo y no permitir que los ambiciosos de poder y de dinero acaben con la naturaleza y con la vida de la humanidad. “Si nosotros no hacemos nada, los poderosos, los malos gobiernos y los neoliberales no van a parar sus planes de destrucción y de muerte.” El fin del gran ciclo del calendario maya en 2012 es usado en la película como metáfora para hablar del fin de la selva, del maíz, del agua limpia. Afirma Frauke Sandig: “2012 no es el fin del mundo, pero es tiempo para cambiar”.
+
.


Con un excelente trabajo de cámaras y una edición magistral, Corazón del Cielo, Corazón de la Tierra (Herz des Himmels, Herz der Erde, 2011), explora el pensamiento de la cultura maya contemporánea, enfocándose en los Lacandones de la selva chiapaneca y otros indígenas de Guatemala. El sabio pensamiento de los mayas afirma que uno es parte de todo y viceversa; los árboles, animales, ríos y océanos son un mismo ente, un tipo de Gestalt ambiental unida por la fibra de la vida. En ese contexto se ubican a ellos también y no entienden la manera de pensar de los “blancos”, que “ven todo separado”; esta ausencia de sentimiento de pertenencia es lo que los lleva a lastimar su entorno. +


-.-

28 de des. 2013

El govern espanyol troba la manera de trencar l'Eix Mediterrani

Obligat per Europa a construir-lo, fa que el tram entre Castelló i Vandellòs només sigui d'ample europeu · Així força els trens de mercaderies a passar per Madrid


Vilaweb 28/12/2013

La Unió Europea ha obligat l'estat espanyol a completar el corredor mediterrani però el govern de Madrid ha trobat la manera de seguir-lo inutilitzant. En una decisió absurda la setmana passada l'executiu espanyol va licitar el tram Vandellòs-Castelló només amb ample de via europeu.

Aquest tram ha estat paralitzat durant dècades, amb una sola via en un bon tros però ara, de sobte, el faran tot nou, només amb ample de via europeu. Així els trens que vinguin del sud s'hauran de desviar per València cap a Madrid abans d'anar a Europa. Un cop baix, especialment a l'empressariat valencià.

La decisió és més que sorprenent. Hi havia tres alternatives. La primera era crear un traçat amb ample de via europeu paral·lel a l'actual traçat amb ample de via ibèric. La segona era crear una via d'ample europeu al costat de l'actual via ibèrica, compartint infrastructures i la tercera era desmuntar tot el traçat actual per a fer-ne un d'exclusivament europeu. Aquesta era la més cara i la que els empresaris valencians i catalans desaconsellaven. I és la que ha triat Madrid.

El motiu és obvi. L'efecte que s'havia aconseguit mantenint paralitzat el tram Castelló-Vandellòs durant dècades havia estat el de dificutar la via directa a Europa pels empresaris de l'Arc Mediterrani. Com que la Unió Europea va obligar Espanya finalment a fer l'obra el mateix efecte es pot aconseguir ara al revés, evitant la sanció europea. Amb l'ample de via només europeu tots els trens de mercaderies amb eixida de Castelló cap al sud hauran de fer la volta per Madrid si volen anar a Europa. Amb la qual cosa Madrid recupera part del corredor central que la Unió Europea va desestimar però la Unió Europea no podrà acusar-lo de no complir amb les obligacions que li va imposar.

Els empresaris valencians i catalans es van mostrar ahir perplexos davant la proposta del ministeri de Foment. 

Més informació: http://www.vilaweb.cat/noticia/4164306/20131228/govern-espanyol-troba-manera-trencar-leix-mediterrani.html

-.-


El secretari general de FERRMED critica la decisió del govern espanyol de fer la via d'ample només europeu entre Vandellòs i Castelló
.
El govern espanyol ha licitat el tram del corredor mediterrani entre Vandellòs i Castelló només amb ample de via europeu, fet que ha despertat les queixes d'empresaris valencians i catalans. També s'alarmen que en aquest tram no s'hagi previst l'anomenat tercer carril, que permetria d'incorporar l'ample de via internacional sense eliminar l'ample ibèric. Això farà que els trens de mercaderies provinents del sud s'hagin de desviar de València cap a Madrid per anar a Europa. Joan Amorós, secretari general de FERRMED --lobby europeu en favor del corredor mediterrani-- considera que la decisió és un pegat per a una mala gestió i defensa un tercer carril com a 'mal menor'. 'La xarxa transeuropea obliga a canviar d'ample, però no hi ha cap pla ben fet per a aquest canvi. Ens trobarem amb aquest problema durant anys a no ser que posin un tercer carril entre Tarragona i Castelló', diu en entrevista amb VilaWeb. Llegir aquí l'entervista sencera.
-.-

24 de nov. 2013

Càtars, guerrillers i castellans a les muntanyes de Prades


ReusDiari.Cat 23/11/2013

Siurana i el Montsant des de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Com molts altres indrets de les muntanyes de Prades, la zona compresa entre el riu de Siurana, Arbolí, Gallicant i la Febró està carregada d’històries i llegendes. Segons es diu, el poblet d’Arbolí (d’origen musulmà) i el puig de Gallicant acolliren una comuna càtara al segle XIII. Segles més tard, aquesta zona també fou refugi del guerriller Pere Joan Barceló Carrasclet. Els barrancs propers a Arbolí serviren de refugi segur on el famós guerriller conduïa els presoners que feia.

El poble abandonat de Gallicant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Gallicant és un agrupament de cases al caire de l’abisme del riu de Siurana, que, segons Josep Iglésies, al final dels anys quaranta del segle passat encara mantenia població. Ara és un lloc rònec al peu del cim cònic del mateix nom, i encara conserva alguns arcs gòtics de carreus ben treballats que ens parlen del seu origen medieval. Des del despoblat és visita obligatòria pujar al cim de Gallicant (1.009 m). La dura pujada queda recompensada per l’ambient frescal i ombrívol que es respira en l’ascens —fins i tot a ple estiu— i les esplèndides vistes des de dalt.

La Gorguina. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Un altre element natural d’especial interès d’aquest sector de les muntanyes de Prades són els gorgs de la Febró. Es tracta d’un conjunt de salts d’aigua format pel Gorguet (al barranc de la Canaleta), el Gorg i la Gorguina (ambdós al riu del Gorg).

El Gorguet. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
A l’indret on aquest riu conflueix amb el riu de Siurana hi ha la Desenrocada dels Castellans, un caos de grans blocs de pedra on, segons la llegenda, foren llançats del penya-segat 500 presoners castellans durant la Guerra dels Segadors; al cap dels anys, el despreniment de roques va colgar les seves despulles. La llegenda també afirma que quan la foscor arriba, si es para bé l’orella, encara es poden escoltar els seus gemecs. La versió d’Albert Manent és una mica diferent però no menys impactant: «La Guerra de la Successió va donar lloc al topònim de Desenrocat dels Castellans, un antic avenc a la Febró que, en esbalçar-se, va abocar cranis i pots de pólvora. Diu la tradició del poble que hi tiraven vius els presoners que parlaven estranger («belga», concreten). No gaire lluny hi ha la Parada dels Castellans, on sembla que feren presoners els qui després estimbaren.» (Albert Manent, Toponímia i història al Camp de Tarragona).

Siurana i Cornudella de Montsant. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Mas d'en Candi. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Siurana vista des del mas del Salín. Foto: Domènec Ribes i Mateu.
Camí empedrat medieval d'Arbolí a Siurana al seu pas per l'ermita
de Sant Pau. Foto: Domènec Ribes i Mateu.

11 de nov. 2013

David Fernández a Rodrigo Rato: «Fins aviat, gàngster»

El diputat de la CUP clou el seu interrogatori a l'expresident de Bankia assegurant que es veuran "a l'infern"

Nació Digital 11/11/2013

Dur interrogatori el que ha efectuat aquest dilluns el diputat de la CUP David Fernández sobre l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, davant la comissió d'investigació de les caixes al Parlament. La bateria de preguntes de Fernández, que pretenien acorralar Rato en casos com els desnonaments i les preferents, han trobat en l'exministre espanyol un mur de pedra que pràcticament ha respost a totes les qüestions assenyalant que, o bé ja ho havia contestat abans, o bé que les decisions adoptades no corresponien al seu nivell de decisió.

Com en un episodi de Perry Mason l'interrogador ha anat apujant la tensió i ha arribat a mostrar una sandàlia per retreure a Rato la participació d'Espanya a la guerra d'Iraq, però com que no ha arribat el clímax esperat, és a dir la confessió i penediment de l'acusat, Fernández s'ha acomiadat de Rato ja sobre la botzina amb un contundent "ens veiem a l'infern" i un molt explícit, "fins aviat, gàngster".



Més informació:


L'ex-president de Bankia ha anat a la comissió de les caixes 
Vilaweb.cat. 'Ens veiem a l'infern. Fins aviat gàngster', ha acabat etzibant el diputat de la CUP David Fernàndez a l'ex-president de Bankia i ex-ministre del govern espanyol Rodrigo Rato, mentre li ensenyava una sandàlia.

David Fernàndez #CUP .... no li he llançat perquè me l'haguès robat.
-.-

El Govern dicta informe desfavorable a la línia de Molt Alta Tensió d'Escatrón

És el primer cop que la Generalitat informa de forma negativa sobre una infraestructura energètica. 

-.-

Anglada defensa al candidat de PxC a Reus imputat per un delicte de racisme

Josep Anglada: «Cap associació islamista no ens taparà la boca»

Josep Anglada i Albert Tafalla

 Nació Digital, 09/11/2013

El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada ha sortit al pas per donar el seu suport a Albert Tafalla, el candidat de PxC a Reus en les últimes eleccions, que ha estat imputat després que l’associació Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo de Reus el denunciés per una campanya electoral «racista» . Anglada s’ha referit a aquesta denúncia com un «nou intent de censura i de persecució política per part de l'advocat musulmà Hilal Taku», president de l'associació Watani, i confia que aquesta denúncia serà un nou «fracàs, com ja ho va ser quan la Generalitat va presentar una denúncia contra PxC per aquest mateix motiu, i va quedar arxivada pel jutge».

Anglada ha aprofitat per criticar, d’una banda, l’associació islàmica i «la progressiva interferència dels islamistes en la nostra societat:no només no s'adapten sinó que a més pretenen que les nostres lleis s'ajustin als seus desitjos i capricis», explica. De l’altra, ha carregat contra el que qualifica de «partits de la casta», els quals «estan contínuament citats als tribunals per aclarir les seves permanents estafes, finançaments il·legals i robatori de diners públics», mentre que PxC, a parer seu, està citada als tribunals «per defensar els de casa».

Albert Tafalla
-.-
Asegura que 'ninguna asociación islámica nos tapará la boca'

Diari de Tarragona 11/11/2013

, Josep Anglada, líder de
Plataforma per Catalunya
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha defendido públicamente al candidato de este partido en Reus durante las últimas elecciones municipales, Albert Tafalla, quien ha sido imputado por el Juzgado de Instrucción número 3 de Reus por una campaña electoral de corte presuntamente racista. Tafalla fue denunciado por el abogado Hilal Tarkou, presidente de la asociación Watani Ciudadanos por la Convivencia y el Desarrollo, por un supuesto delito de racismo e incitación al odio, a consecuencia de la propaganda electoral utilizada por PxC en las municipales.

Anglada ha manifestado «todo mi apoyo a Albert Tafalla, nuestro valiente candidato en Reus. Es un orgullo que las denuncias que se presentan contra nosotros sea por defienden a a gente de casa, mientras todos los partidos de la casta están continuamente citados en los tribunales para aclarar sus permanentes estafas, financiaciones ilegales y robo de dinero público».

Sobre la denuncia, Anglada asegura que «es un nuevo intento de censura y de persecución política por parte del abogado musulmán Hilal Tarkou. Pero será un nuevo fracaso, como ya lo fue cuando la Generalitat presentó un denuncia contra Plataforma per Catalunya por ese mismo motivo, y quedó archivada por el juez».

Para el líder de PxC «en el fondo, esta actitud por parte de Tarkou indica algo que extremadamente peligroso, la progresiva interferencia de los islamistas en nuestra sociedad. No sólo no se adaptan sino que además pretenden que nuestras leyes se ajusten a sus deseos y caprichos. Con nosotros están muy equivocados. Estamos aquí para defender a los catalanes de esta invasión demográfica e ideológica que es el islamismo. Nadie nos va a callar, y mucho menos Tarkou».


-.-

1 de nov. 2013

Un mestre indígena mexicà (Alberto Patishtán) aconsegueix modificar el codi penal

http://www.324.cat/video/4741417/Un-mestre-indigena-mexica-aconsegueix-modificar-el-codi-penal

Un mestre indígena de Mèxic, Alberto Patishtán Gómez, empresonat injustament durant 13 anys ha aconseguit que es reformi el codi penal per indultar-lo. És un cas emblemàtic de les dificultats dels indígenes mexicans per accedir a la justícia. Amnistia Internacional demana al govern que reflexioni sobre un sistema judicial en què els condicionants socials d'un acusat determinen la sentència. (Vídeo).

-.-

Informació relacionada:

13 anys d'injust enpresonament: Alberto Patishtán ¡LLIURE!


Patishtán ja està lliure. "Des del primer dia que lvaig arribar a la presó estic lliure"

Foto Marta Molina
"I què significa la llibertat? Jo des del primer dia que vaig arribar a la presó estic lliure, i m'he sentit sempre lliure, innocent i net en consciència.
I l'indult? M'estan donant la llibertat no perquè vaig cometre un delicte i em perdonin sinó per les grans violacions que es van veure i que van manipular el meu procés ".31 octubre 2013, Ciutat de Mèxic. Alberto Patishtan (dreta) minuts després que li atorguessin l'indult. Al seu costat, el seu fill Hèctor (esquerra) acompanyats de Pedro López (darrere, al fons) qui va estar pres al CRESS 5 de Sant Cristóbal de las Casas, Chiapas amb el professor Patishtan i amb qui va formar el grup dels Solidaris de la Voz del Amate.

Font: Marta Molina
-.-

Patishtán ja és lliure

Després de tretze anys d'una presó denunciada com a injusta, vagues de fam, mobilitzacions de la societat civil, plançons i el rebuig de totes les instàncies judicials de Mèxic per esmenar el procés, la llibertat del professor tzotzil arribat avui.

Els primers minuts de la llibertat de Patishtán

Patishtán està lliure



El camí de la llibertat arrabassada a l'Estat  


Més informació:
 
"Van voler restar la meva lluita i el que van fer va ser multiplicar. Van voler amagar la meva lluita, però resplendir ", ha expressat.

Encara existeix oblit i marginació als pobres: Alberto Patishtan
'Sóc innocent davant els ulls de Déu i de mi mateix', ha assegurat el mestre tzotzil, qui va obtenir avui la seva llibertat gràcies a l'indult presidencial.
Mai va estar a l'altura de les circumstàncies, adverteix l'advocat Leonel Rivero, mentre el fill del professor, Héctor, va dir que l'indult cap al seu pare és al mateix temps una tristesa perquè va deixar al descobert una falla del sistema judicial mexicà. Llegir més ...

Satisfà a la ministra Sánchez Cordero la imminent llibertat de Patishtán
Ha assegurat que "tècnicament" era impossible que la Cort atragués al març passat el recurs de reconeixement d'innocència del mestre tzotzil. Llegir més ...


Conferència de premsa del Comitè per la Llibertat d'Alberto Patishtán. 30 octubre 2013

Alberto Patishtán accepta l'indult 

Indult al mestre Alberto Patishtán 

28 d’oct. 2013

Setanta-cinc anys del comiat de les Brigades Internacionals

El 28 d'octubre de 1938 els voluntaris estrangers defensors de la República van desfilar pels carrers de Barcelona

Voluntaris del Batalló Lincoln (Brigades Internacionals) saludant militarment davant
el discurs
de Negrín amb motiu del comiat de les BBII el 25 d'octubre de 1938.
Les Masies, l'Espluga de Francolí, Tarragona.

Vilaweb 28/10/2013

'De este país, del otro, del grande, del pequeño / del que apenas el mapa da un color desvaído / con las mismas raíces que tiene un mismo sueño / sencillamente anónimos y hablando habéis venido.' El poeta Rafael Alberti va dedicar el 1936 aquests versos (vídeo) als milers de joves, d'una cinquantena de països, que van allistar-se a les files republicanes per lluitar contra l'alçament colpista de Francisco Franco. Molt sovint d'amagat i sense el suport dels seus governs, uns trenta-cinc mil voluntaris, majoritàriament obrers i esperonats per l'URSS, van sortir de França, Alemanya i Àustria, Polònia, Itàlia, els EUA, Irlanda, la Gran Bretanya, Iugoslàvia, el Canadà, Hongria i Escandinàvia per integrar-se en els batallons d'estrangers de l'exèrcit republicà.

Fins i tot hi va haver cubans, argentins, grecs, àrabs i jueus (pdf). Uns quants centenars de voluntàries estrangeres, integrades sobretot en unitats mèdiques, també es van posar a disposició de la República. Les Brigades Internacionals van participar en les grans batalles de la guerra i es calcula que una tercera part dels voluntaris hi van perdre la vida. Després de la derrota en la batalla de l'Ebre, i seguint exigències internacionals, l'exèrcit republicà va accedir a desmobilitzar les Brigades, que el 28 d'octubre de 1938 van rebre un multitudinari comiat popular a Barcelona (vídeo).

Al comiat, la dirigent comunista Dolores Ibárruri va qualificar els brigadistes de 'llegenda, exemple de solidaritat i herois de la democràcia' (vídeo). Tot i això, molts desmobilitzats van patir repressió als seus països o, senzillament, van tornar a agafar les armes contra el feixisme en la segona guerra mundial.

Acte de record  

Dissabte, en ocasió del setanta-cinquè aniversari del comiat, es va fer al monument a les Brigades Internacionals un acte commemoratiu amb la presència dels secretaris generals de partits i sindicats que representen actualment algunes de les formacions que van acomiadar el 28 d'octubre de 1938 els voluntaris als carrers de Barcelona: Oriol Junqueras d'ERC, Josep Nuet d'EUiA, Joan Herrera d'ICV, Pere Navarro del PSC, Joan Carles Gallego de Comissions i Josep M. Álvarez d'UGT, a més del batlle de la ciutat, Xavier Trias. També hi eren membres de l'Associació d'Amics de les Brigades Internacionals, una de les entitats que treballa per mantenir la memòria dels brigadistes al costat de l'International Brigade Memorial Trust i el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales.

Monuments a tot el món  

El record dels milers de voluntaris estrangers en la guerra de 1936-1939 també es manté per mitjà de desenes de monuments, monòlits i plaques escampats per tot el món. N'hi ha a Barcelona, Benicàssim i Marçà, a Estocolm (Suècia), San Francisco (Califòrnia), Canberra (Austràlia), Òttawa (Canadà), Berlín (Alemanya) i Viena (Àustria), a París (França), Seattle (EUA) i també en moltes ciutats d'Anglaterra, Irlanda i Gal·les.

Comiat i homenatge a les Brigades Internacionals a Barcelona
 

-.-

Les Masies de l’Espluga de Francolí, el 25 d’octubre de 1938

Aquesta és una pregunta adreçada particularment als historiadors nacionals i internacionals de la Guerra Civil espanyola.

Vista del pati del Balneari Hotel Villa Engracia del Barri de les Masies de l’Espluga de Francolí, el 25 d’octubre de 1938. Hi comencen a arribar els primers brigadistes internacionals. Veiem Robert Capa mig ajupit a l’esquerra del pati fotografiant-los. Foto d’autor desconegut 

-.-

Els Mossos van fer rastrejar, des de Reus, piulades d'activistes socials

· Anonymous filtra diversos documents de «seguiment» de piulades fet des del CESICAT de Reus.
· Un dels militants de la CUP de Reus, entre els espiats.

matge de la seu del CESICAT, a Reus. Foto: Reus.cat.

Nació Digital 28/10/2013

Aquest cap de setmana, Anonymous, un grup de ciberactivistes a favor de la llibertat d'expressió i informació, ha publicat diversos documents classificats que demostren, segons ells, que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), organisme de la Generalitat que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació i que té seu a Reus, ha fet seguiment de piulades a Twitter de diversos activistes socials del país. Els documents, que es poden descarregar des de diverses planes web, detallen seguiments de comptes de Twitter i també d'etiquetes. Segons les informacions publicades, aquestes investigacions filtrades es van fer per encàrrec dels Mossos d'Esquadra i coincidint amb diversos moments de tensió a la ciutat de Barcelona com el Primer de Maig —també les accions del #Novullpagar als peatges—, la cimera del Banc Central Europeu a la capital catalana i l'aniversari del 15-M.

Els documents, uns 40 arxius filtrats, es van generar durant el passat mes de maig de 2012 coincidint amb aquestes tres dates, i inclouen imatges d'actuacions policials que els internautes pengen a la xarxa, vídeos i fins i tot enllaços a mitjans de comunicació com NacióDigital.cat i delCamp.cat. Entre altres, hi ha seguiments de membres de la mesa del Parlament, com la diputada republicana Anna Simó o, per altra banda, del diputat de la CUP David Fernández, i altres membres del partit independentista, com treballadors seus al Parlament o el cap de llista per Barcelona a les eleccions del 2011, Xavi Monge. També s'hi poden trobar imatges i piulades d'un militant de la CUP de Reus, Edgar Fernández, o les piulades del compte de Twitter reusenc @PrimaveraReus. Els documents monitoritzen piulades i també algunes etiquetes de Twitter i els «investigadors» detallaven què significava cada una d'aquestes etiquetes. 

Què és el CESICAT?

El CESICAT està ubicat al Tecnoparc, a l'edifici del CEPID, de Reus, tot i que és un organisme controlat pel Govern de la Generalitat i que depèn del Departament d'Empresa i Ocupació. Segons la plana web d'aquest organisme, la seves competències són executar l'estratègia nacional de seguretat en les TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya, donar suport a la protecció de les infraestructures crítiques de les TIC nacionals, promoure un teixit empresarial català sòlid en seguretat en les TIC i incrementar la confiança i la protecció de la ciutadania catalana en la societat de la informació. Al llarg de tot el matí, aquest mitjà s'ha intentat en posar en contacte amb el CESICAT, però no hem obtingut cap resposta oficial sobre aquestes filtracions fetes aquest cap de setmana.

Fan referència al 15M o el moviment 'No vull pagar' i són seguiments de l'activitat pública a internet d'aquests grups · Anonymous els relaciona amb el Cesicat

Els informes es poden descarregar des d'aquestes adreces:
Anonymous publica informes de CESICAT


Anoymous ha hecho público un comunicado sobre lo que denominan el CNI Catalán que reproducimos en esta entrada. En ella adjuntan un archivo de 70Mbs que incluye 38 informes (PDF) de vigilancia digital de tres operaciones distintas. Estos documentos contienen enlaces de páginas web y redes sociales como facebook, youtube, tweets, fotos y estadísticas de diferentes hashtags, así como quien fue el primer usuario que lo creo. Hay que tener en cuenta que estos datos realmente son públicos, y son habituales en empresas. Lo que evidencia en este caso Anonymous es que se elaboran informes de este tipo por parte de CESICAT. Llegir-ne més

Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que presumiblement demostrarien uns patrons de monitoratge d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes,- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació. Llegir-ne més

Membres de CESICAT de la Generalitat han vigilat a usuaris de Twitter per encàrrec dels Mossos d’Esquadra
Entre els monitoritzats, activistes, moviments socials, periodistes, mitjans de comunicació alternatius i organitzacions com la CGT. Llegir-ne més

-.-

Mor Lou Reed, un dels pioners del rock

El rock perd amb Lou Reed una de les seves veus més llegendàries  


El músic novaiorquès, que al maig s'havia sotmès a un trasplantament de fetge, tenia 71 any

Font: Vilaweb.Cat

Lou Reed, un del pioners del rock, es va morir. En va començar informant inicialment la revista Rolling Stone i posteriorment ho van confirmar els seus agents. Compositor i guitarrista, serà recordat per ser un dels co-fundadors de la mítica Velvet Underground, un dels grups més influents de la història del rock. No s'ha revelat la causa de la mort, però al maig li van fer un trasplantament de fetge. Tenia setanta-un any.

Lewis Allen Reed, més conegut com a Lou Reed, havia nascut a Brooklyn (Nova York) el 2 de març de 1942. L'any 1964, i protegit per Andy Warhol, va impulsar amb John Cale The Velvet Underground, formació que va fer palès que les lletres i el missatge poden ésser més importants que no pas la música en si. De fet, l'àlbum de debut de la formació, 'The Velvet Underground & Nico' (1967), amb portada de Warhol, es considera un dels discs més influents de la segona meitat del segle XX.

El considerat pare del rock independent va escriure, com a cap del grup The Velvet Underground, cançons que han passat a la història com Heroin, Rock and Roll, I'm Waiting for the Man i Sweet Jane. Més tard va dedicar-se a la música en solitari.

Unit sentimentalment amb la violinista i artista experimental Laurie Anderson, la parella sempre va mostrar admiració per la literatura catalana fins al punt que unes quantes vegades havien recitat peces adaptades de Brossa, Casasses, Espriu i Estellés, entre més autors.


La figura de Lou Reed té també una connexió amb la cultura catalana. Des del primer concert al nostre país el 1975 (quan encara actuava la censura franquista i no se li van permetre de cantar temes com el conegut 'Heroin'), va visitar sovint Catalunya o bé demostrava, allà on era, la seva admiració per la literatura catalana.

N'és una bona mostra l'admiració pels poetes catalans, que es va traduir en projectes artístics com l'espectacle 'Made in Catalunya' (ací en teniu el llibret) al Baryshnikov Center de Nova York, el 2007, on va recitar amb la seva companya Laurie Anderson i Patty Smith versos de Brossa, Casasses, Espriu, Estellés i Martí i Pol, entre més autors.

El 2008 ho va tornar a fer a Barcelona, en el Festival de Poesia 'Kosmópolis' del CCCB, on va presentar el llibre de versos 'Travessa el foc'. En la conferència de premsa prèvia, Reed va parlar de política i del conflicte al País Basc (vídeo).

I el 2009 va dur amb Laurie Anderson 'The Yellow Pony' al Festival de la Porta Ferrada.

Amb barretina
Lou Reed amb barretina.
Imatge Xavier Boronat

El desembre passat, Lou Reed va sorprendre a la seva pàgina de Facebook amb la publicació d'una caricatura seva on apareixia amb barretina i, de fons, un paisatge que recordava Montserrat. El dibuix es va publicar al costat del vers 'Jingle all the way', de la nadala 'Jingle Bells', i un vincle a un vídeo amb la seva cançó 'The Bells' (1979). El més sorprès de tots va ésser l'autor de la caricatura, el dissenyador gràfic Xavier Boronat.


 
 


Made in Catalunya with Lou Reed and Laurie Anderson 
-.-