21 de juny 2012

Forcades: "La dictadura financera actual s'ha carregat la democràcia"

Teresa Forcades explica les línies mestres del seu pensament en un interessant llibre d'entrevistes publicat a Edicions DAU

Teresa Forcades, a Barcelona

La monja Teresa Forcades és molt crítica amb el sistema capitalista però també té esperances en un canvi. Així ho ha demostrat en la presentació del llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU), escrit amb la periodista Eulàlia Tort, en què ha afirmat que la gent pot canviar aquesta "dictadura financera", que permet "escàndols" com l'especulació alimentària, per una democràcia real. Però perquè la gent sàpiga el que passa, cal llibertat d'expressió, i no la veu en moltes persones que en privat comparteixen les seves opinions, sobre les farmacèutiques o la grip, però no la diuen en públic. Forcades ha estat crítica amb la por i ha explicat que intenta opinar amb honestedat i rigor. Durant un any, la periodista Eulàlia Tort s'ha entrevistat diverses vegades amb Teresa Forcades al monestir de Sant Benet de Montserrat, i el resultat és aquest llibre, "escrit a sis mans" entre Tort, Forcades i l'editor Ton Barnils, presentat aquest migdia a Barcelona. 

Una monja popular 

Després que Forcades es fes molt popular per les seves declaracions contra l'interès de les farmacèutiques en les vacunes durant la crisi de la grip aviària, la monja continua la seva lluita perquè la veritat sobre temes que coneix i l'interessen surti a la llum.

'Converses amb Teresa Forcades' està estructurat en tres blocs. El primer versa sobre la seva biografia i la seva vocació, i Forcades reconeix que li ha fet certa vergonya revelar algunes parts més personals de la seva vida. La segona part és la Forcades més coneguda, la que opina de forma molt crítica sobre la societat actual, i la tercera aborda la seva fe i el seu coneixement teològic. 

Hugo Chávez 

En aquesta tercera part explica la seva defensa d'algunes polítiques d'Hugo Chávez, ja que la seva experiència a Veneçuela li ha mostrat una realitat que no és la que arriba aquí a través dels mitjans. "No el pintaré com un sant", afirma, però vol deixar constància que ella ha vist un "Chávez culte, estrateg, intel·ligent i amorós amb la història del seu país", un país que ha millorat molt en els últims anys en reduir els nivells de pobresa i d'analfabetisme i on ha trobat gent amb ganes de crear un món nou. També posa en dubte que no hi hagi llibertat d'expressió perquè assegura haver vist programes i llibres crítics amb Chávez. 

L'aliment i les editorials 

Forcades ha estat crítica amb la deriva actual de l'economia i la política mundial i ha convidat els ciutadans a posar un "filtre crític" a les opinions dels experts i a lluitar per un món més just. De fet, al seu parer, el que hi ha ara és una "dictadura financera" que "s'ha carregat la democràcia", però creu que entre tots es poden canviar les coses i defensa la importància de no desmantellar l'estat del benestar per preservar la llibertat d'expressió.

Com a exemple de la dictadura financera ha posat Goldman Sachs, que "va tenir la brillant idea als anys noranta d'especular amb les matèries agroalimentàries". Ella és de l'opinió que això és un "escàndol" que s'hauria d'investigar. Forcades lamenta que el món generi menjar per a 12.000 milions de persones i n'hi hagi 37 milions que cada any moren de gana, quan a la Terra hi viuen poc més de 6.000 milions.

Forcades és crítica amb les multinacionals en general i, de fet, només començar la roda de premsa han rebut les grans editorials. Forcades s'ha compromès a no publicar mai un llibre amb una d'aquestes perquè creu que "fan llibres com qui fa patates". La monja ha criticat que les editorials tenen per costum cremar els estocs de llibres que no s'han venut al cap d'uns mesos de sortir al mercat.


Presentació Converses amb Teresa Forcades

o0o

Teresa Forcades: 'S'ha de ser contundent. Vaga general d'un dia? 
No, vaga general indefinida!'

Font: Vilweb


Us oferim, en text, l'entrevista amb Teresa Forcades que aquest cap de setmana hem publicat en vídeo. Dos formats diferents, per a poder aprofundir en el pensament de la teòloga que parla d'un canvi de sistema, i de l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians

Hem entrevistat en profunditat la teòloga Teresa Forcades . En aquests moments convulsos i plens de desorientació, Forcades té un discurs didàctic i unes idees pròpies, i es fa escoltar. Fa pocs dies, va pronunciar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu. Ella, que se situa dins la Teologia de l'alliberament, és contrària al rescat bancari, proposa un canvi de sistema econòmic, demana presó pels responsables de Goldman Sachs… També comenta alguns dels temes més polèmics que apareixen en el llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU Edicions), sobre l'homosexualitat, l'eutanàsia i l'avortament dins dels principis cristians. La teòloga és especialment punyent al final de l'entrevista, quan parla de l'avortament i de com interpel·la el Vaticà, que la va sancionar fa tres anys. 

—Com va anar la conferència inaugural de la Trobada empresarial al Pirineu? Sembla un bon símptoma que els empresaris us vulguin escoltar. 

—Això és una trobada d'empresaris, penso que la més important de Catalunya. Aquest any hi han participat unes sis-centes persones, no totes empresàries, em penso que d'empresaris n'hi havia uns tres-cents i escaig. Hi havia molts petits empresaris i mitjans. La meva posició és absolutament favorable a l'empresariat, però no a l'empresariat capitalista, així és com es podria resumir. Aquí al monestir som empresàries, tenim un taller i una botiga de ceràmica, i no donem a l'abast amb les comandes i tenim una persona de fora que hi treballa. A aquesta persona li paguem un sou. Això és tenir una empresa. Jo voldria que això fos una possibilitat per a tothom: tenir iniciatives pròpies i tenir un espai on poder convertir-les en una empresa (una botigueta, un taller... el que vulguis). O sigui, jo no m'imagino una 'societat ideal', on l'estat et digui què pots fer i què no pots fer, per exemple. Ara bé, una cosa és defensar aquest espai d'exercici de les pròpies capacitats i una altra la de muntar una 'empresa' (necessitem un nom nou per això...) en el marc capitalista. Què vol dir per a mi el marc capitalista? Doncs en aquesta conferència vaig concretar-ho en tres aspectes. Llegir més ... 

o0o

Teresa Forcades - Conferencia inaugural Trobada Empresarial al Pirineu
Conferencia inaugural de Teresa Forcades a la 23 Trobada empresarial al Pirineu a la Seu d'Urgell el 7 de juny de 2012. La intervenció de Forcades comença al minut 7.00

Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern
'Cal investigar el deute extern i no pagar el que sigui il·legítim' 

La monja benedictina denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX'

La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui i on es regula'.

Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell. 

Mercat 

'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si no contempla tots els seus membres?' 

Marc capitalista 

'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els últims anys d’ofensiva neoliberal.'

'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món', ha afegit. 

Antropologia i capitalisme 

'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la relació contractual quan falla l’ètica?'

o0o

Teresa Forcades, directora convidada de VilaWeb 
Font:
La monja benedictina, Teresa Forcades, és la catorzena convidada de 'Quinze directors per un dia'.

Informació relacionada:

CAMPANES PER LA GRIP A
TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema.

A YouTube

o0o

Tàpies corporal

La fundació del pintor explora l'obsessió de l'artista pel cos a través d'una setantena d'obres fetes en els últims tretze anys

‘Matèria-Consciència' (2006) és una de les pintures que s'exposen de peu a la mostra
de la Fundació Tàpies, així com ‘Cos lligat‘ (2010), al fons Foto: JOSEP LOSADA
22/06/2012 - Barcelona 
Montse Frisach / elpuntavui.cat 

Braços, cames, sexes, ventres, pèls, aixelles, pits... formen part intrínseca de l'obra d'Antoni Tàpies. Són, potser, els elements més recognoscibles en la pintura de l'artista, mort el mes de febrer passat, i que més ens recorden la fragilitat i a la vegada l'esplendor de la condició humana. El cos com a essència i des d'on el pintor s'expressa. El cos com a font de plaer i de celebració en la sexualitat, però també el cos que pateix dolor i degradació sigui per la malaltia o per la tortura i la mort.

Univers físic

Tot aquest univers immensament físic de Tàpies és el que mostra l'exposició Cap braços cames cos, que es pot veure a partir d'avui a la fundació del pintor de Barcelona. Centrada en el treball dels últims tretze anys, l'exposició pren una significació especial després de la mort de l'artista, encara que estava programada prèviament.

Del comissariat de l'exposició se n'han encarregat la directora de projectes de la fundació, Laurence Rassel, i el fill del pintor Miquel, que han treballat conjuntament des del mateix estudi de l'artista, d'on han sorgit 56 de les 74 obres que conformen l'exposició.

El cos va ser un tema recurrent en l'obra tapiana des dels seus inicis i primers autoretrats. Ja el jove Tàpies està profundament marcat per una greu afecció pulmonar. “La condició humana no és només un tema filosòfic i espiritual en Tàpies, és també un tema polític, perquè és el cos el primer que pateix en un moment de guerra o de conflicte. Evidentment, també hi ha el tema de la sexualitat. Tot passa pel cos”, explica Rassel.

Malgrat que el cos sigui un element fonamental de l'obra de l'artista, Miquel Tàpies no nega que aquest element es va intensificar en els últims anys amb la vellesa, i ho exemplifica amb una anècdota des de la seva experiència familiar: “Hi va haver un moment que l'Antoni es va adonar que se li feia molt difícil posar-se els mitjons. Aquesta banalitat fa que Tàpies torni de ple a recórrer al cos amb intensitat.”

Muntatge inusual

La presència del cos és aclaparadora en les pintures de Tàpies, sobretot quan les podem observar de ben a prop, perquè és un dels grans encerts de l'exposició és haver instal·lat algunes obres de peu i a l'altura de l'espectador. Això permet una contemplació inusual i molt física de la pintura, a mida humana, que permet donar-la volta a la peça i veure el suport per darrere, amb la signatura de l'artista i les etiquetes d'identificació de les exposicions per on ha passat. “És entrar en un certa intimitat de l'obra”, diu Rassel. En certa manera, recorda, “aquesta posició de l'obra és gairebé la mateixa de les peces a l'estudi de Tàpies, de peu i repenjades contra la paret”.

Els cossos de Tàpies apareixen en circumstàncies molt diferents: estirats com a la impressionant Matèria-Consciència (2006), directament assassinat en una evocació molt oberta de la passió de Jesucrist a la imponent Composició i corda (1999); o obertament sexual, com la masturbació que apareix a Cos amb tres ics (2001). A la planta subterrània, s'exposen obres sobre paper de sèries com Làtex (1999) i o Vint-una invencions (2001).

A la mostra s'ha inclòs una de les últimes obres de Tàpies, Llop, feta l'estiu passat en la qual un animal amenaçador sembla simbolitzar el presagi de la propera mort.

Fundació Tàpies. aragó, 255. barcelona. fins al 4/11

‘Cames' (2001) Foto: FUNDACIÓ TÀPIES, VEGAP, GASULL FOTOGRAFIA.
o0o