31 de maig 2010

Israel ataca la flota per Gaza i mata almenys 16 activistes

Almenys una desena de persones han mort i altres 60 han resultat ferides en l’assalt per part de l’exèrcit israelià als vaixells de la flota de la llibertat que es dirigiria cap a Gaza. Tres activistes espanyols formen part de la flota.

Soldats israelians han interceptat aquesta matinada el grup de vaixells internacionals que tenia previst arribar avui a la Franja de Gaza amb 10.000 tones d’ajuda humanitària. Segons la televisió israeliana, els trets israelians haurien causat almenys 10 morts i provocat ferides a una trentena d’activistes desarmats. Les imatges retransmeses des del mar mostren als soldats abordant un dels vaixells cap a les 4.00 hora local (1.00 GMT).

Segons aquesta informació, els militars israelians, han traslladat a la zona almenys tres bucs de guerra i helicòpters, des d’on han disparat amb foc real per reprimir els tripulants malgrats que aquests han mostrar banderes blanques. Haurien aconseguit assaltar almenys un dels sis vaixells que porten 10.000 tones d’ajuda humanitària i en el qual viatgen entorn de 800 activistes desarmats, de 50 nacionalitats. Entre ells tres espanyols: Manuel Tapial, Laura Arau i David Segarra, periodista amb qui vam parlar dijous passat via xat.

Centenars de persones s’han concentrat ja davant del consulat d’Israel a Istanbul per condemnar l’assalt.

El ministre d’Indústria i Comerç israelià, Binyamin Ben Eliezer, ha afirmat que lamenta les fins a ara 10 baixes que segons una televisió israeliana s’han produït en l’assalt.

“Les imatges són certament desagradables. Només puc lamentar totes les baixes que s’han produït”, ha afirmat Ben Eliezer en declaracions recollides per l’emissora local Israel Ràdio.

Aquest és el vídeo de l’atac:



L’activista espanyol Manuel Tapial explica en aquest vídeo la situació que es viu al vaixell moments abans de l’atac israelià i del tall de comunicacions:


Font: Canalsolidàri



Per: Aida Sánchez/ CanalSolidari.org el 31/05/10

ONG
reclamen a la comunitat internacional que expressi el seu rebuig i condemni l’atac d’Israel contra activistes internacionals i demanen al Govern espanyol que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per rescindir els acord de cooperació amb el país.

>> El president de Cultura, Pau i Solidaritat, ONG de la vigatana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial (únics representants de l’estat junt amb el periodista valencià David Segarra a bord de la Flota per Gaza) ha afirmat que Espanya i la Unió Europea són culpables. Manuel Espinar, pare de Tapial, ha demanant la retirada de l’ambaixador d’Israel a Madrid.

>> La Plataforma Aturem la Guerra, la Comunitat Palestina de Catalunya, la Plataforma amb Palestina al Cor i altres entitats, com l’ Institut de Drets Humans de Catalunya i Sodepau, han fet arribar un comunicat unitari en què denuncien i condemnen les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari que una vegada més ha comès i ha ordenat cometre el govern israelià. “Més enllà que l’abordatge s’hagi comès en aigües internacionals o dins de l’espai marítim palestí, controlat per Israel, l‘ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacionall”, han assenyalat.

Les entitats reclamen un clar pronunciament de les autoritats polítiques internacionals, de l’Estat espanyol i de Catalunya contra “aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana” i ha recordat que el silenci equival a complicitat.

>> Fundació per la Pau ha exigit al Govern israelià una opció per a la legalitat i de ple respecte als drets humans. Han expressat també la seva solidaritat amb les organitzacions i activistes per la pau i els drets humans que, dins d’Israel, reclamen un canvi de rumb enèrgic a la política oficial d’aquest país i que avui mateix han convocat concentracions de protesta.

“Reclamem a les institucions catalanes, espanyoles, europees i internacionals que condemnin amb contundència aquesta acció i, d’una vegada per totes, deixin clar a Israel que no pot actuar fent el que li plau, saltant-se totes les normes internacionals i tot sentit comú. Deixar impune aquest tipus d’accions (i en van moltes) només fa que restar credibilitat al sistema internacional de garanties i protecció dels drets humans”, han assenyalat en el seu comunicat.

>> Per Justícia i Pau l’atac militar israelià és una “agressió criminal, inadmissible i intolerable”. Han reclamat a les institucions que expressin el seu rebuig i condemnin l’atac d’Israel contra cooperants internacionals i han demanat al Govern espanyol la retirada immediata del seu ambaixador a Israel fins que no s’aclareixin els fets. També han exigit que s’iniciïn accions diplomàtiques en el si de la UE i de Nacions Unides per dur a terme una condemna de l’atac i la suspensió immediata i la rescissió de l’acord de cooperació militar signat entre el ministeri de Defensa espanyol i el ministeri de Defensa israelià, signat el passat 14 de març, tenint en compte no només aquests fets sinó també l’acció de guerra sobre Gaza de gener de 2009.

>> Amnistia Internacional demana un investigació creïble i independent sobre l’atac de l’exèrcit israelià. “Les forces israelianes semblen haver fet ús excessiu de la força”, ha manifestat Malcolm Smart, director del Programa d’Amnistia Internacional per a l’Orient Mitjà i el Nord d‘Àfrica. “No és creïble que els mitjans letals que han emprat estiguessin justificats. Semblen una resposta totalment desmesurada a l’amenaça que s’hagi pogut plantejar “.

AI ha demanat a les autoritats israelianes que, en primer lloc, facin públiques immediatament les regles d’intervenció dictades a les tropes que han efectuat aquest mortal atac. “Els activistes de la flota van explicar clarament que el seu objectiu principal era protestar contra la persistència del bloqueig israelià, que constitueix una forma de càstig col·lectiu i és, per tant, una violació del dret internacional”, ha assenyalat Smart.

L’ONG també ha denunciat que Israel duu gairebé tres anys aplicant una política de prohibició absoluta de la circulació de persones i béns, excepte en el cas dels articles de primera necessitat que importen els organismes internacionals d’ajuda humanitària. Només a un reduït nombre de persones malaltes se’ls permet sortir de Gaza per rebre el tractament que necessiten, i han mort desenes esperant el permís israelià per viatjar fora.

>> L’ Institut Català Internacional per la Pau ha condemnat la massacre, subratllant que “és important analitzar els fets i demanar responsabilitats des d’una perspectiva radical i pedagògica. Radical, anant a les arrels: aquesta fase de l’enfrontament té com a origen l’ocupació, il·legal, de Gaza, i, per tant, l’única solució és abandonar l’ocupació. Pedagògica, perquè cal evitar la percepció, ja força difosa, que la comunitat internacional té un doble raser, segons qui violi les regles i les normes, facilitant a vegades la impunitat Això implica demanar i
imposar les sancions previstes i codificades per a comportaments com aquests, inclosa la utilització de la clàusula de condicionalitat de la UE prevista a l’acord d’associació”.

>> L’ Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat condemna l’atac a la flota “Gaza Lliure” i reclama una reacció contundent de la comunitat internacional. Demana a la UE que exigeixi responsabilitats “per la greu acció israeliana, les conseqüències de la qual no poden ser silenciades ni obviades”.

>> Nacions Unides ha condemnat l’atac de l’Exèrcit d’Israel a través d’un comunicat públic. El seu secretari general, Ban Ki-moon, ha declarat estar “commocionat” per la sagnant operació en què Israel ha interceptat en aigües internacionals l’embarcació dels activistes amb les 10 tones d’ajuda humanitària a bord. Ban ha exigit també explicacions al govern de Benjamin Netanyahu i li ha demanat que faci una investigació a fons. També el coordinador de l’ONU per a l’Orient Mitjà, Robert Serry, i el director de l’agència internacional per als refugiats palestins (UNRWA), Filip Grandisse, han expressat el seu pesar per les víctimes a través d’un comunicat en què han condemnat la violència. Però si fas una ullada a la web de l’ONU no trobaràs cap referència ni a Gaza ni a la flota, ni molt menys a l’atac d’Israel.

>> El ministeri d’Afers Exteriors de Turquia, el país amb el major nombre d’activistes a la Flotilla, ha advertit que l’assalt “tindrà conseqüències impossibles de compensar”.

>> Països com Grècia, França i l’Iran també han fet públics comunicats en què han assenyalat que l’assalt és israelià és “injustificable” i s’han mostrat consternats per les conseqüències tràgiques d’aquesta acció i va demanar una ràpida i profunda investigació sobre les circumstàncies del drama.

>> La Lliga Àrab, organització que agrupa 22 països, a través del seu representant, Iussef Ahmed, ha convocat una reunió urgent i ha emès un comunicat en què condemna l’assalt militar israelià, el qual califica de “crim” i d’ “acció terrorista “, segons informa l’agència oficial de notícies siriana SANA.

>> El Govern espanyol han cridat a reunió l’ambaixador d’Israel per demanar-li explicacions. Izquierda Unida ha demanat la ruptura de relacions amb Israel.

28 de maig 2010

Un centenar de professors de la URV es posicionen contra el cementiri nuclear

· La Universitat no s'ha posicionat ni a favor ni en contra de la instal·lació
ACN
Sergi Saladié i Josep Sánchez Cervelló

Prop de 100 professors de la URV, 50 treballadors administratius i uns 500 estudiants han signat un manifest contrari a la ubicació a Ascó del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Tal com han explicat aquest dimecres dos professors de la URV, Sergi Saladié i Josep Sánchez Cervelló, l'objectiu de la recollida de signatures és demostrar que un grup de la comunitat universitària de la URV s'ha posicionat a títol personal en contra del MTC. A més, les signatures volen transmetre que l'Ajuntament d'Ascó "s'intenta atribuir suports" que "no sempre són reals", ja que la URV "mai s'ha posicionat" sobre el MTC.

Tots dos professors han remarcat que, tot i que representants de la URV van participar en un acte informatiu sobre el cementiri nuclear dut a terme a l'Ajuntament d'Ascó, aquest fet no suposa el posicionament favorable de la Universitat a la instal·lació. De fet, amb les signatures recollides, ha manifestat Sánchez Cervelló, "un grup important" de professors, treballadors i alumnes de la URV expressen el seu rebuig. "L'alcalde d'Ascó va dir fa poc que la comunitat universitària estava a favor del MTC, i això no és veritat", ha ressaltat.

El manifest, al qual encara s'hi poden adherir més persones, s'ha fet arribar als professors, els alumnes i els treballadors de la URV a través d'un correu electrònic, per ser signat. Tal com ha explicat Saladié, el document denuncia "l'acumulació dels impactes" que pateixen les Terres de l'Ebre, així com adverteix que "no hi ha cap societat ni institució política que hagi pogut perviure més enllà dels 50 o 100 anys, fet que és més significatiu a les Terres de l'Ebre, on en els últims 200 anys s'han produït els pitjors episodis bèl·lics de Catalunya".

Amb això, ha continuat, es tracta d'una zona "abonada al conflicte i a la transformació de la societat", de manera que si finalment els residus radioactius s'ubiquen a Ascó, "en el cas que es transformi l'actual democràcia, no se sap qui serà el garant de la seguretat dels residus". Saladié ha defensat, doncs, que a banda de les qüestions tecnològiques, el procés per a la ubicació del MTC també "ha de tenir en compte els elements històrics".

La URV també ha volgut deixar clar que "mai s'ha posicionat" pel que fa al MTC. A través d'un portaveu, la Universitat ha explicat que només el consell de govern o el claustre poden emetre aquest posicionament, que pel moment "no s'ha fet". La URV ha insistit que no ha expressat cap suport institucional a la candidatura d'Ascó a acollir el MTC i que només va participar en l'acte d'Ascó com a sessió informativa "i no per donar suport".

D'altra banda, aquest dimarts al vespre s'ha constituït una nova entitat veïnal a favor del MTC, que duu el nom de Plataforma ASCÓ –sigles d''Acció, Solidaritat, Compromís i Oportunitat'-. Un dels portaveus de la nova entitat, Jaume Ferrús, ha explicat que la Plataforma ja ha aprovat els estatuts i que ara està començant a elaborar el llistat de socis, que de moment és d'un centenar de persones –gairebé totes veïnes d'Ascó-.

Ferrús ha detallat que la iniciativa ha sorgit arran de diferents reunions i del seguiment que veïns d'Ascó han fet dels actes a favor de la candidatura del municipi a acollir el MTC. "Vam decidir organitzar-nos, igual com han fet altres entitats, per poder col·laborar-hi ", ha afegit.

Manifest FESTICLOWN PALESTINA

Iván Prado

Convoquem als col•lectius socials, al món del circ i als éssers humans amants de la llibertat a mostrar el seu suport a aquest manifest en favor de la celebració del Festiclown Palestina 2010 i a mostrar la seva repulsa per l’expulsió injustificada d’Israel d’Iván Prado i Laila Tillawi. Iván Prado, director del Festiclown, viatjava a Palestina per continuar amb les gestions del Festiclown Palestina 2010, el Primer Festival Internacional de Clown (previst per aquest any 2010) que tindrà lloc a Palestina. L’expulsió injustificada d’Iván Prado mostra la voluntat de les autoritats israelianes de paralitzar el projecte i perpetuar la seva estratègia d’aïllament de la societat palestina.

26 de maig 2010

La Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació el 30 de maig a Barcelona

Contra la pèrdua de qualitat de l’agua de l’Ebre i en defensa del cabdal ecològic

Punt de sortida: 12 h. Plaça Urquinaona.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha convocat per al diumenge 30 de maig a Barcelona una manifestació per a denunciar que l’estat del riu i, especialment, la qualitat de les seves aigües està empitjorant.

Amb la protesta, el moviment antitransvasament vol denunciar alguns projectes promoguts pels governs espanyol i català que, segons denuncia la Plataforma, són transvasaments d’aigua del riu Ebre.

Des del moviment antitransvasament també s’ha lamentat que els representants dels principals partits polítics en les Terres de l’Ebre no són capaços d’acordar una postura unànime per a reivindicar que el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre contempli uns cabals ambientals que garanteixin la supervivència del Delta de l’Ebre.

MANIFEST “L’Ebre sense Cabals és la Mort del Delta”

“Rius amb aigua: Rius Vius”

La ciutadania de Catalunya es manifesta pels carrers de Barcelona per fer arribar a la Comissió Europea la necessitat de mantenir i recuperar els cabals dels rius catalans, en especial els de l’Ebre, per poder aconseguir els objectius ambientals que fixa la Directiva Marc de l’Aigua.

"La paralización en el Estado español de la planificación hidrológica supone unos graves impactos ambientales, económicos y sociales. A excepción de las Conques Internes de Catalunya, aún no se han determinado los caudales ecológicos necesarios para la vida de los ríos. Las Tablas de Damiel, la Albufera, el Bajo Jucar, Doñana, el Delta del Ebro, etc. espacios protegidos de gran importancia a nivel europeo por su rica biodiversidad. Ademas, muchos ríos están en grave peligro por la presión de anacrónicos trasvases, como es el caso del Tajo-Segura, insostenibles crecimientos urbanísticos y ampliación de nuevos regadíos."

La indefinició dels cabals a l’Ebre i la proposta d’ampliació de hectàrees de regadiu, a més de 400 mil en l’esborrany de Pla Hidrològic de l’Ebre elaborat per la CHE, posa en greu perill la biodiversitat i la vida al Delta, fins i tot la de llurs poblacions. Cal recordar que els cabals ambientals de l’Ebre al seu pas pel Delta han estat tècnicament ben calculats per l’Agència Catalana de l’Aigua i aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre mitjançant la participació ciutadana, del govern català i del propi Ministerio de Medio Ambiente i per dues vegades pel Parlament de Catalunya.

A la Conca de l’Ebre el major consum és l’agrícola. El sector agrícola és clau per a la producció dels nostres aliments i el seu assentament és imprescindible per un adequat equilibri territorial. Els actuals projectes de desenvolupament de regadius incrementen la crisi actual del sector, promouen un model agrícola industrial y paradoxalment incrementa el consum d’aigua. Els projectes de modernització y ampliació actualment en construcció comporten unes despeses que ni els agricultors, ni el estat poden assumir, generant una situació socialment y econòmica insostenible. A més a més, l’aigua suposadament estalviada no servirà per acomplir els cabals ambientals si no per ampliar els regadius i posar encara en més crisi el sistema hidrològic. Cal un nou model rural que tingui en compte les necessitats reals de la societat rural, promogui cultius coherents a les condicions climàtiques locals i respecti els sistemes agro-ecológics del territori amb una perspectiva de soberania alimentària.

D’altra banda, el model de creixement urbanístic de la zona litoral i de la Regió Metropolitana de Barcelona incrementa la insostenibilitat i el desequilibri territorial. La planificació de nous recursos pel seu abastament no pot ser il·limitat. El nou Pla de Gestió de Catalunya aporta 360 nous Hm3/a a la RMB i preveu que per al 2027 seran necessàries noves aportacions atesa la potencial construcció de 800.000 habitatges planificats al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Amb l’ocupació de més zones fluvials com és el cas de l’Horta de la Vila a Martorell. Sens dubte, cal un nou model de Planificació Territorial d’acord amb els bens naturals i els recursos disponibles de cada territori que també sigui capaç d’assentar les poblacions en les zones rurals i en les poblacions d’alta muntanya.

Exigim el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Cal recuperar els cabals ambientals del Ter segretats per Barcelona, del Gaià per les petroquímiques, del Foix i de la resta de rius catalans. D’altra banda, és imprescindible invertir la tendència de la contaminació dels aqüífers per la contaminació de nitrats i de les aigües superficials del Llobregat per l’acumulació de runams salins a la seva conca. També cal solucionar urgentment la contaminació de Flix tan perillosa ambientalment, socialment i econòmicament pel desenvolupament del tram baix de l’Ebre. Aigua de qualitat suposarà més aigua per als diversos usos humans i per mantenir uns rius amb vida.

A Catalunya ens trobem que els usos d’aigua vida i aigua social, aquells consums assenyats d’aigua domèstica, han esdevingut aigua negoci. Així el 70% de la gestió en baixa està en mans de les empreses privades que busquen en la gestió de l’aigua un nou mercat on lucrar-se. Els abastaments en alta, com ATL, pateixen importants pressions per a la seva privatització. Així, un servei bàsic que hauria d’estar gestionat públicament i amb participació social entra dins de les lleis del mercat de l’oferta i la demanda, l’aigua deixa de ser un bé comú per convertir-se en mercaderia.

Les ONGs defensores dels rius catalans, els moviments socials i la ciutadania en general exigim a l’actual i futurs Governs de Catalunya que defensin davant la Comissió Europea el compliment la Directiva Marc de l’Aigua i els seus principals objectius: gestió de la demanda, recuperació de costos, anàlisi de costos/benefici de les mesures a adoptar, participació ciutadana en la gestió i planificació de l’Aigua i el bon estat de totes les masses d’aigua.

Llistat d’adhesions i col·lectius convocants:

Plataforma Defensa de l’Ebre, Plataforma d’Oposició als Transvasaments, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, ADAN, ADAPA, ADENC, AEMS-Rius amb Vida, Aula de l’Aigua, Asociación Río Aragón, Centre Medi Ambient l’Arrel, CGT-Catalunya, CGT-Aragó, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria sense Fronteres, Entrepobles, Galanthus, Gent del Ter, Grup Natura Freixe, Jovens de les Terres de l’Ebre, Gent del Ter, Organització Ecologista l’Escurçó, Pirinaigua Associació Cultural dels Pirineus, Plataforma Serres Gornal Ordal, Plataforma Salvem Gaià, Prou Sal, Revolta Global Esquerra Anticapiltalista, SEO/Bird Life, Unió de Pagesos, -Unió de Plataformes: Plataforma Veïnal Pont de Suert, Plataforma de Defensa de la Terra Alta, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó, Plataforma Platja Llarga i Bosc de la Marquesa, Geven, AAV del Centre Històric de Bellver, Plataforma no Fem el Cim, Plataforma per una Vegueria Pròpia, Col·lectiu Bosc Verd, AAVV el Nuclí Antic de Cubelles, Begues Alta Tensió, Associació Natura Pou de Glaç, Grup Ecologista les Agulles, Plataforma Salvem Oliveretes, Plataforma Salvem Can Coll, ANDA, Associació Cultural de Montserrat, Plataforma en Defensa del Territori i Patrimoni del Baix Llobregat Nord, Plataforma Salvem Montserrat, Plataforma Popular Contra el Pla de Caufec, Plataforma l’AVE pel Litoral, Vall de Can Masdeu, Collserola Parc Natural.ORG, Ecologistes en Acció de Barcelona, Plataforma Defensa de la Serra Marina i Can Zam, Stop Karting Llinars, Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges, Nova Culura de l’Energia, El Sauquer, Meandro Associació per a la Preservació Patrimoni Natural, Ramaderia Ancestral Els Isards, Plataforma El Roure, Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, Assocació Amics del Mas Roig, Plataforma Ciutadana Salvem Solius, Assocació Centre Cívic Cultural i Social de Vallcanera Park de Sils, SOS Empordanet, Gent Pel Territori, Salvem Vilanera, Xarxa per la Defensa de l’Empordà, Arquitectes Sense Fronteres, Plataforma per l’Equilibri Territorial Interprovincial de Catalunya, SOS Monuments, Col·lectiu Patrimoni, Ecologistes Independentistes de Catalunya, L’Ateneu de Cultura Contemporània-CAT-EU, Col·lectiu Patrimoni, Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia, Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragó-, WWF.

Div 28 maig: Xerrada. Terrorisme d’Estat a Chiapas i violencia a Mèxic. Ateneu Rebel

El govern mexicà i el pentàgon promouen la guerra de baixa intensitat a Chiapas mitjançant grups paramilitars que torturen i assassinen a les bases de suport zapatistes.

En aquest context, la “bretxa chiapaneca” s’ubica en una àrea intensiva en biodiversitat, on hi ha grans recursos aqüífers, petroli i minerals d’ús estratègic, tot el que dóna sentit pràctic rendible a la seva apropiació territorial i espacial.

Per tot això, l’EZLN, les seves bases de suport i aliats signifiquen un perill real, un desafiament estratègic per a Washington i les grans corporacions dels sectors militar, petrolier, miner, biotecnològic, agroalimentari, farmacèutic, hoteler i del fals ecoturisme.

Barrikada Zapatista a Barcelona

Font: Revoltaglobal.org

25 de maig 2010

Un català a Darfur: dietari en imatges d'un caçador d'experiències

La imatge és d'Albert González

Oscar - Coordinadora ONGD i aMS de Lleida

“Malauradament, els qui treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar”. Albert González ens explica en un fotobloc el seu dia a dia com a fotògraf de Nacions Unides.

Albert González Farran (Nascut a BCN el 1975 però molt vinculat a Lleida), carregat amb una càmera i molta humilitat, contribueix amb el seu treball diari a crear ponts d’enteniment arreu del planeta. Mentre es troba al Darfur (Sudan) fent de fotògraf per a la missió de pau de Nacions Unides, l’atzar ha volgut que descobrim el seu fotobloc. “Es tracta d’una mena de dietari on deixo totes les meves cabòries fotogràfiques, les meves frustracions i alegries i, sobretot, aquelles experiències que m’han marcat”

L’Albert ha recollit el seu treball de manera escrupolosa i l’ha recollit per acostar-nos reportatges fotoperiodístics carregats de vivències (Sudan, Perú,...) i treballs fotogràfics centrats en viatges (Bolívia, Bòsnia i Herzegovina, Etiòpia, Marroc, Síria i Jordània,...)

Les dificultats de submergir-se en realitats del tot noves

“Per submergir-se en la realitat d’un país nou i desconegut cal temps. I l’experiència que estic vivint aquí al Sudan així m’ho ha demostrat. No és una tasca gens fàcil haver d’eliminar prejudicis i amotllar-se a una cultura que és completament diferent a la pròpia. Així que l’única solució és invertir-hi temps i apostar per una actitud empàtica. Després de cinc mesos justos al Sudan puc confirmar que ara ha arribat el moment en què m’he adaptat. Sembla mentida que es necessiti tant de temps però, com vaig escriure el novembre (En una bombolla al Sudan), el fet de treballar per a Nacions Unides encara dificulta més aquest procés d’adaptació. Malauradament, els que treballem en cooperació internacional pequem d’egocentrisme. Venim a salvar el Tercer Món quan ni tan sols tenim en compte la gent a qui venim a ajudar. Hi ha cooperants que van a la seva, que troben que tot el que els envolta és infinitament pitjor que al seu país, que no volen sentir parlar de quedar-s’hi un dia més del compte, que critiquen les incomoditats que sofreixen… I aquest tipus de gent és malauradament la gran majoria. Hi ha molt pocs que asseguren ser feliços al Darfur, perquè malgrat els tocs de queda, la sufocant calor del desert, les tempestes de sorra, els perills d’un conflicte endèmic i la soledat de certs moments, saben que hi ha una part màgica, una part que, quan et captura, t’hipnotitza i no et deixa lliure. I aquest sentiment és impagable.”

"A Hondures, els drets humans es violen sistemàticament, però a la UE li interessa el comerç i no les persones"

Yadira Minero és advocada del Centre de Drets de les Dones (CDM), una ONG que treballa per millorar les condicions de vida de les dones a Hondures, i coordina el programa Dona i Treball Digne d'aquesta entitat. Minero també és membre de la Coalició Hondurenya d'Acció Ciutadana (CHAAC), una unió de diverses entitats de la societat civil que promou el comerç alternatiu i la sobirania alimentària. Ha estat recentment a Catalunya, convidada per Setem per participar en la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica.

En quin context va nèixer el programa Dona i Treball Digne?
El seu precursor va ser el programa Dona i Maquila, que es va crear l'any 1989 per atendre la problemàtica de les obreres de la maquila del sector tèxtil, però ens hem anat extenent cap a altres sectors com els de l'exportació de meló i de gambes. Les maquiles van començar a funcionar fa uns trenta anys i van generar la inclusió massiva de les dones al mercat laboral. Durant els primers anys, hi va haver moltíssims abusos i vam impulsar campanyes per eliminar els maltractaments, l'explotatació infantil, la vulneració de drets laborals... Els empresaris preferien contractar dones i vam veure que calia fer una feina des de la perspectiva de gènere.

Han canviat les condicions de vida de les treballadores de les maquiles?
Al principi, es van aconseguir algunes millores, però continuen produint-se violacions dels drets laborals. Les jornades són llargues i els salaris molt baixos. En el 99% de les maquiles tèxtils, les jornades són de nou a dotze hores diàries. I en el cas de les empreses exportadores de gamba i meló, de dotze a catorze hores. El salari en el sector del meló és de 2,52 dòlars al dia. A les maquiles tèxtils està entorn dels 6 dòlars però a les zones rurals no arriba als 5. Aquests salaris són molt inferiors al salari mínim de la resta del país, que és d'uns 9 dòlars.

L'actual crisi econòmica ha propiciat que el model de la maquila textil s'exporti a altres sectors?
Aquest model de treball repetitiu, en cadena... s'està exportant, però és anterior a la crisi. Quan, a finals del 2005, hi va haver l'obertura de quotes de tèxtil a la Xina, els empresaris van diversificar la seva activitat, i van començar a produir altres productes per exportació com l'oli de palma, accessoris per a vehicles com cinturons de seguretat... Aquestes empreses estan exonerades d'alguns tributs i, al final, paga més impostos una venedora ambulant que l'amo d'una fàbrica.

D'on procedeix el capital de la maquila?
En termes generals, un 32% és capital nacional i la resta estranger, però varia segons el sector i en alguns casos el capital estranger és del 100%, com el de la maquila tèxtil rural de Santa Bàrbara, que és brasiler. Els Estats Units, però, són el país dominant i fa uns anys el 38% de tot el capital de les maquiles era nord-americà.

Quin paper juga l'Estat?
L'Estat és còmplice de les mesures neoliberals. És dèbil quan veu que ha de deixar de rebre ingressos i sacrifica les polítiques socials. A Hondures, hi ha 23 famílies que controlen les grans empreses del país, i hem sabut que 11 d'elles van promoure el cop d'estat de juny del 2009. Són empresaris dels sectors de la exportació agrària i tèxtil. La gota que va fer vessar el got abans del cop va ser l'augment del salari mínim un 60%.

Des del CDM heu documentat les violacions dels drets laborals de les treballadores i els treballadors durant el cop...
Encara estem elaborant aquest estudi, però és molt complex per tota la inseguretat que hi havia i la por a denunciar. Els tocs de queda van durar molts dies, la gent no podia anar a treballar però se'ls obligava a reposar aquestes hores, i molts tampoc no van cobrar la paga extra que els corresponia. Es van aconseguir identificar aquestes onze famílies d'empresaris, els mateixos promotors del cop estaven vulnerant els drets laborals dels treballadors i es va fer una crida al boicot. Una de les primeres persones que va perdre la seva feina amb el cop va ser l'advocada Lucía Rosales, directora regional de la Secretaria de Treball, una gran defensora dels drets laborals dels treballadors i treballadores de les maquiles.

Aquesta setmana ha tingut lloc a Madrid la VI cimera UE-Amèrica Llatina i Carib. Es va anunciar que s'havia assolit un acord entre la UE i Amèrica Central...
Nosaltres ens hem reunit amb europarlamentaris i els hem demanat si reconeixien el govern de Pepe Lobo. Ens han dit que sí. Sota el seu règim hi ha una violació sistemàtica dels drets humans, molta gent viu amenaçada i ara protestar pot significar perdre la vida o passar a formar part d'una "llista d'exclosos" i no poder trobar feina. La UE pot suspendre un acord si es violen els drets humans, però li interessa el comerç i no les persones.

Les últimes rondes es van fer de manera clandestina. L'any passat es van suspendre al meu país, a Tegucigalpa, i després hi va haver un altre intent a Brussel•les. Els empresaris centreamericans estaven en contra d'alguns punts com les quotes de sucre, de la llet en pols o en les normes de l'origen del tèxtil. Es va dir públicament que no hi havia negociacions, però els equips tècnics van continuar negociant.

Quines conseqüències ha tingut l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units (CAFTA)?
Per a la maquila, ha suposat una precarització encara més gran. Hem fet un estudi sobre la maquila tèxtil agafant dades de 2003 i 2007, abans i després de que el tractat fos vigent. Ha augmentat el maltractament físic i verbal, i els salaris són més baixos. A les maquiles d'exportació de meló i gambes, per exemple, hi ha problemes de salut entre les treballadores perquè les condicions de treball són precàries.

Font: Coordinadora d’ONG Solidàries

Informació relacionada:

El Govern espanyol ajudarà a la dictadura d'Hondures a amagar els seus crims polítics

Les arrels del conflicte a Copala

María Dolores París Pombo, MÈXIC, D.F., (Apro)

El brutal atac, el dimarts 27 d'abril, d'un grup paramilitar priïsta contra la caravana humanitària de periodistes, activistes socials i observadors internacionals que es dirigien al municipi autònom de San Juan Copala, té els seus orígens en una història d'injustícia, corrupció i impunitat que caracteritza aquesta i altres regions d'Oaxaca.

Des de començaments d'aquest any, els prop de 700 habitants del municipi autònom es troben assetjats per membres armats de la Unió de Bienestar Social per a la Regió Triqui (Ubisort), una organització fundada pel PRI a mitjans dels noranta. Els han tallat la llum, l'aigua i tots els serveis bàsics; el metge del centre de salut ha hagut de marxar; la canalla no va a l'escola, i la escassetat de queviures s'està tornant extrema.

La regió Triqui Baja, ubicada a la Mixteca Oaxaquenya, porta alguns anys de conflicte polític entre grups que lluiten pel control de les comunitats i la recepció de recursos econòmics del govern. Aquests enfrontaments han provocat centenars de morts i el desplaçament forçat de més de la meitat de la població triqui cap a altres zones de Mèxic i als Estats Units.

Des de mitjans dels noranta, el conflicte s'ha caracteritzat pels assassinats i els enfrontaments armats entre el Moviment d'Unificació i Lluita Triqui (MULT) i la Ubisort. El gener del 2007, dissidents de totes dues organitzacions van crear el Municipi Autònom de San Juan Copala (MASJC) amb el propòsit de pacificar la regió a través d'un govern indígena que es regís per usos i costums, sense la intervenció dels partits i organitzacions polítiques.

Com a moltes zones del país, a la triqui han regnat la total impunitat, l'absència de l'estat de dret i l'abandonament per part de les institucions estatals i federals. La manca de justícia a gairebé tots els assassinats i els permanents fets de violència han transformat la regió en un territori sense llei, on els drets humans s'hi violen quotidianament i existeix un veritable clima de terror.

Malgrat la notable absència de les institucions federals i estatals que haurien de brindar els serveis bàsics, la regió Triqui Baja no està mancada de recursos públics. Al contrari, durant els darrers anys s'ha vist inundada per milions de pesos canalitzads a través del MULT i de la Ubisort. Aquestes agrupacions governen cadascuna diversos barris de Copala amb la connivència i el suport polític del govern de l'estat, amb les armes i el control total del presupost que arriba a les “seves” comunitats, ja sigui a través de les agències municipals o bé directament als líders.

El setembre del 2003, en una entrevista que vaig fer al barri de Rastrojo a Rufino Merino, dirigent del MULT, aquest em va presumir de que el governador acabava de lliurar-li més de 15 milions de pesos per a la pavimentació de la carretera de Putla a Juxtlahuaca, que travessa tota la regió i que actualment és intransitable. D'altra banda, d'acord amb documents de la Secretaria de Desenvolupament Social, en aquell mateix any va rebre també del Programa Oportunitats gairebé 18 milions de pesos, més que qualsevol altra organització a l'estat d'Oaxaca, incloent-hi les oficials. Cal assenyalar que, a diferència d'altres regions rurals on el programa opera amb el lliurament de beques a les mares de família, a la regió triqui les agències municipals “recullen” la totalitat dels ajuts monetaris i en fan ús d'acord amb les seves pròpies prioritats.

El suport del govern de l'estat als grups paramilitars es va fer evident el 2003, quan el MULT va fundar el Partit d'Unitat Popular. El PUP, presentat pels seus dirigents com el primer partit polític indígena del país, és sobre tot una experiència més de les pràctiques de manipulació i divisió del vot opositor i de la cooptació dels moviments socials per part de les elits priïstes a Oaxaca. En efecte, un dels artífexs principals del nou partit estatal fou l'avui exgovernador José Murat. D'altra banda, la posició privilegiada que va adquirir Unitat Popular com a interlocutor dels triquis amb el govern estatal no va fer més que agreujar la situació de violència a l'àrea. Alguns dirigents del MULT-PUP van marginar o expulsar de la direcció política del moviment líders reconeguts com a “dirigents naturals” de les seves comunitats i van armar grups paramilitars per tal de reprimir l'ascens de joves dirigents.

L'aïllament del conflicte a la regió triqui i la retirada de les institucions socials han permès la imposició d'una veritable dictadura del MULT-PUP i de la Ubisort-PRI. A les comunitats controlades per cadascuna d'aquestes organitzacions armades, tots els habitants són considerads com a “bases” de suport i obligats –sota amenaces de multes, cops o assassinats– a participar a les mobilitzacions i fins i tot als xocs armats. A més de disposar de recursos milionaris, les agrupacions de la zona triqui estan poderosament armades, i regularment són surtides de municions i nou armament.

Amb prou feines el febrer d'enguany, habitants de San Juan Copala que havien fugit cap a Juxtlahuaca burlant el setge de la Ubisort denunciaven que els dirigents d'aquesta organització acabaven de rebre un fort carregament d'armes AK-47 i R-15 i centenars de cartutxos, procedents de Santiago Juxtlahuaca.

Les declaracions dels governs estatal i federal, així com la cobertura que fan molts mitjans de comunicació sobre els assassinats i masacres a les regions indígenes, enfoquen sempre el suposat “caràcter ancestral” dels conflictes i les anomenades “lluites intercomunitàries”. L'Estat sembla desempallegar-se així de qualsevol responsabilitat en el que hauria ser la seva funció primordial: garantir els drets i la seguretat de tots els ciutadans. En efecte, igual que en el cas de l'anomenada “guerra contra el narco”, el que priva és la culpabilització de les víctimes: es maten entre ells; ho han fet durant segles; aquest impuls al crim i a la confrontació armada és part de la seva naturalesa…

Tanmateix, el poble triqui s'ha caracteritzat, abans de res, per la seva trajectòria històrica de mobilització per la defensa dels seus drets i de la seva identitat, de resistència contra el domini racista i l'explotació. Com ho mostra Francisco López Bárcenas al seu llibre San Juan Copala, dominació política i resistència popular. De les rebel·lions d'Hilarión a la formació del municipi autònom, el mite del triqui violent per naturalesa ha estat alimentat per una de les arrels més profundes del conflicte: el racisme, continuament expressat en els discursos dels polítics, administradors, servidors públics i, sobre tot, dels mitjans de comunicació.

Les elits regionals han construit un discurs de desvalorització, de menyspreu del triqui, que ha aconseguit fins i tot de convertir-se en sentit comú entre els mestissos i en bona part de la població mexicana. Aquests discursos racistes han permès de minimitzar la violència endèmica i silenciar la connivència de les autoritats governamentals en els crims que es cometen a l'àrea.

A principis de febrer, va ser notícia l'assassinat de 10 persones a un poblat triqui, San Miguel Copala, en mig d'una disputa entre el MULT i la Ubisort pel control de la agència municipal. La majoria de les víctimes eren habitants del poblat, entre elles l'agent municipal, però també hi va morir un enginyer que feia treballs a la zona per a la Comissió Nacional de l'Aigua. En aquelles dates, es va intensificar el setge contra el municipi autònom per part d'un grup armat dirigit per Rufino Juárez. El 20 d'abril, alguns mitjans van donar compte de l'assassinat de Celestino Hernández (del municipi autònom), comès per un membre de la Ubisort plenament identificat per la comunitat.

Avui les víctimes són defensors de drets humans, activistes socials amb ampli reconeixement a nivell nacional i observadors internacionals. Per primer cop en mesos, el setge paramilitar de San Juan Copala esdevé notícia internacional i ocupa les portades dels diaris nacionals. Quan se savia de l'assassinat d'Alberta Cariño Trujillo i de Jyri Antero Jaakkola –originari de Finlàndia–, i mentre que algunes persones –entre elles un belga i un italià– continuaven desaparegudes, el 28 d'abril Ulises Ruiz [governador d'Oaxaca] declarava amb una fredor impressionant als mitjans de comunicació que els “estrangers” no tenien res a fer en aquesta regió, i exprexsava la seva determinació d'investigar, això sí, a través de la Procuraduria General de Justícia de l'Estat, la qualitat migratòria amb què aquestes persones es trobaven a Mèxic.

El total cinisme del governador equival només al de Rufino Juárez, dirigent de la Ubisort, qui després d'haver amenaçat amb l'afirmació de que detindria a toda costa la caravana, indica ara que els culpables són les autoritats de l'assetjat municipi autònom. Aquest cinisme, però, ha estat alimentat per la impunitat. En efecte, la criminalització de la protesta social, la repressió armada i l'assassinat han estat la marca del govern d'Ulises Ruiz Ortiz. Aquest governador, un dels més sagnants de Mèxic, és a punt de concloure la seva gestió sense que hi pesi, sobre ell cap procés penal.

La Comissión Civil Internacional dels Drets Humans, però, va documentar en un informe 62 assassinats per afers polítics a Oaxaca entre el juny del 2006 i l'abril del 2008, i la Suprema Cort de Justícia de la Nació va responsabilitzar al governant per les violacions als drets humans comeses durant el conflicte amb l'Assemblea Popular dels Pobles d'Oaxaca (APPO) el 2006. Sense la pressió de la societat civil nacional i internacional, dels organismes internacionals i de governs d'altres països, primarà sens dubte un cop més la impunitat.

María Dolores París Pombo és investigadora del Departament d'Estudis Culturals de El Colegio de la Frontera Norte.

Informació relacionada:

Font: Enfocat

Deixaràs que cinc empreses decideixin què menjaràs avui?

Esther Vivas / Canalsolidari.org

Ja saps qui decideix allò que menges? A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució de productes. Quines conseqüències té aquest sistema per a pagesos i consumidors?

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte… s’ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l’hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim. Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d’aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l’Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d’allò que mengem, i aquesta tendència va a més.

És el que s’ha vingut a anomenar la teoria del “rellotge de sorra” o “de l’embut”. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem a uns tres milions de productors i a l’altre 160 milions de consumidors, enmig 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al ‘súper’. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mig entre el preu en origen d’un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l’1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercat s’han anat imposant, el comerç tradicional s’ha vist obligat a tancar les portes. Si a l’Estat espanyol l’any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 tan sols en quedaven 25 mil. En l’àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l’estrès, l‘esgotament, etc.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de marketing empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant-se dotar d’una imatge “equitativa i solidària”. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l’antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l’agroecologia o el consum responsable.

La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del Nord i una creixent classe mitja al Sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El “sense fronteres” arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

Esther Vivas és autora de Supermercados, no gracias (Icaria editorial, 2007).
Article publicat a El Punt, 08/05/2010.
Més info al blog d’Esther Vivas.

“Si els pagesos desapareixen a mans de qui està la nostra alimentació?”

La reportera Clara Sánchez-Castro de REC investiga els tractaments portats a terme amb els cinc productes més habituals a la taula: pa, porc, tomàquet, llet i ous. El procés de cadascun d'ells és diferent i no solem preguntar-nos si realment sabem el que mengem.

Veure vídeo complet aquí.

23 de maig 2010

Las Abejas: denuncien l'avanç de 2 Ciutats Rurals Sustentables a Los Altos

En el comunicat del 22 de maig, els companys i companyes de Las Abejas denuncien la falta de respecte dels governs que “es fiquen i fan el que volen amb les nostres terres i amb els nostres recursos. Això és el que està passant amb les Ciutats Rurals de Juan Sabines que després de gastar-se molts milions en anunciar-les en tot el món ja les va començar a construir, una en el municipi veí de Santiago de la Pineda i una altra aquí mateix al municipi de San Pedro Chenalho. I creuen vostès que alguna vegada se'ns va consultar a veure si estàvem d'acord? Doncs ni tan sols ens ha informat oficialment. No ens ha preguntat si volem deixar les nostres cases i les nostres terres perquè ens en donin d'altres que ells han decidit. No han dialogat amb nosaltres per a veure què és bo per al nostre municipi. Però això sí, després de gastar-se els milions del poble per a fer-se publicitat en tot el món ara Juan Sabines s'està gastant més milions convidant a Tuxtla artistes com Gloria Trevi, Alejandra Guzmán i Reyli Barba per promoure les ciutats rurals”.

El pla del govern el veiem molt clar. Volen controlar a les nostres organitzacions per a quedar-se amb les nostres terres i fer negoci amb les transnacionals. Per això és la contrainsurgència contra les organitzacions independents. La mateixa política contrainsurgent que s'està donant a San Juan Copala on “segueixen els crims i la impunitat que protegeix a Ulisses Ruiz” o en Campeche, “on el dissabte 15 de maig va ser detingut per elements de la PGR el company Octavio Solís Cortés del Moviment de Resistència Civil contra les altes tarifes de l'energia elèctrica en Candelaria”

Ciudades Rurales en Chiapas: Despojo gubernamental contra el campesinado. (Botlletí de Ciepac. Decembre de 2008). (Primera Parte) // (Segunda Parte)

La nueva fase del Plan Puebla Panamá en Chiapas. (Japhy Wilson. Maig de 2008)

Se busca desactivar caracoles e impulsar ciudades sustentables rurales: experta. (Hermann Bellinghausen. Març de 2010)

Un centenar de manifestants tallen la C-12 a Ascó per repartir informació contra el cementiri nuclear

ACN / Ferràs, Anna / Avui 23/05/2010

Ascó. Un centenar de manifestants han tallat aquest diumenge a la tarda la carretera C-12 a Ascó (Ribera d'Ebre) per mostrar el seu rebuig al cementiri nuclear. La manifestació ha estat convocada pel nou grup intercomarcal 'Veïns d'Ascó', creat fa tot just una setmana. Durant 20 minuts, els participants a la concentració han tallat totalment la circulació i després s'ha donat pas alternatiu als vehicles durant una bona estona. Els automobilistes han rebut tríptics informatius amb els motius pels quals es rebutja la instal·lació del cementiri nuclear a la zona. La portaveu de l'associació 'Veïns d'Ascó', Noemí Poquet, demana 'alternatives de desenvolupament econòmic al cultiu nuclear'.

20 de maig 2010

L'aviació turca bombardeja posicions kurdes a L'Iraq: Tv

Ankara. L'aviació turca va bombardejar aquest dijous diverses posicions dels rebels kurds del partit dels treballadors de Kurdistan (PKK) al nord de L'Iraq, va informar el canal televisiu NTV.

Uns 20 avions de combat van participar en les operacions, que van prendre com objectivo unes 50 posicions del PKK, una organització armada kurda a Turquia, a la zona de Zap-Kharkurk, a la regió autònoma kurda del nord de L'Iraq.

L'atac aeri es portà a terme durant tot el dia, va dir NTV.

L'exèrcit no va emetre immediatament cap comunicat.

Els mitjans turcs han indicat que caçabombarders F-16 i F-4 han emprat bombes guiades per làser per a arribar a objectius prèviament seleccionats gràcies a la informació facilitada pels serveis d'Intel·ligència d'Estats Units i per avions d'espionatge no pilotats.

L'últim dels atacs contra els escamots kurds que operen en el nord de L'Iraq va tenir lloc el passat 8 de maig i va provocar la mort d'almenys cinc rebels. El Govern iraquià ha protestat en reiterades ocasions contra aquest tipus d'incursions, habitualment dirigides contra el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Aquesta milícia va començar la seva lluita contra l'Estat turc en 1984 i des de llavors aquest conflicte territorial ha cobrat 40.000 vides. Al febrer de 2008, l'Exèrcit de Turquia va realitzar una incursió terrestre que va mobilitzar a 10.000 soldats.

Web oficial del PKK
Més informació:
Partit dels Treballadors del Kurdistan

El proper diumenge 30 de maig a les 12 h. a la Plaça Urquinaona de Barcelona, manifestació contra les noves agressions a l'Ebre.


10 RAONS PER NO FALTAR-HI:

1. El nou Pla Hidrològic de l’Ebre s’ha de redactar seguint criteris de la Comissió Europea per a, entre altres coses, modernitzar la gestió del Riu Ebre i adaptar-se als reptes del segle XXI. Porta divuit mesos de retard.

2. Un dels objectius principals d’aquest Pla, és fixar un cabal ambiental “mínim” per a l’Ebre, essencial per mantenir un riu viu. Els tècnics i científics ja han definit una proposta de cabals fonamentada. Contràriament, per les informacions de què disposem, el “comitè de autoridades competentes” de la conca de l’Ebre està negociant un cabal “polític” sense cap justificació tècnica solvent. Sembla més un repartiment de l’aigua del Riu, que deixa el tram final amb una gran incertesa sobre el seu futur i posa en perill l’estabilitat del Delta.

3. Mentre patim aquest endarreriment, hi ha en marxa, Ebre amunt, 300.000 noves hectàrees de nous regadius, així com noves infraestructures hidràuliques que tindran l’impacte ambiental de dos transvasaments similars als que estaven contemplats al PHN del 2001.

4. Hi ha en marxa les obres de dos canals justificats, formalment, com a de regadius. Un, desvia el Segre cap la conurbació metropolitana barcelonina i l’altre portarà l’Ebre cap al país valencià a través del canal Xerta-Sènia.

5. Si no varia aquesta tendència de gestió, l’aplicació de la normativa europea, la Directiva Marc d’Aigua (DMA), a la conca de l’Ebre serà impossible. Serà inviable qualsevol mesura de protecció real i duradora per al Delta de l’Ebre.

6. Darrere de la gestió que s’està realitzant a la conca de l’Ebre hi ha una clara implicació en un model territorial basat en el desequilibri entre zones desenvolupades amb altes concentracions urbanístiques, generalment especulatives; i zones perifèriques amb alts valors mediambientals públics però amb les seves perspectives de desenvolupament seriosament compromeses per la pèrdua de disponibilitat dels recursos naturals.

7. Aquesta problemàtica no és local, és general, i en el nostre cas és de País. L’Ebre, les Terres de l’Ebre, formem part de Catalunya. L’espoliació de l’Ebre i l’afectació a les seves Terres és un atac a Catalunya. Necessitem la implicació social i institucional catalana per aconseguir que s’apliquin les normatives europees (la DMA) en el nou Pla i quedin garantits uns cabals líquids i sòlids suficients per al manteniment del bon estat del Delta. De manera igual, demanem que es respecti la legislació europea a totes les conques de Catalunya, amb el compliment de cabals mediambientals i el retorn de cabal al Ter, per exemple.

8. La mobilització cívica és la millor manera d’aconseguir neutralitzar les pressions político-econòmiques que actualment condicionen la recuperació de l’Ebre i el seu Delta. Volem demostrar, una vegada més, que la gent que estimem el nostre territori i el nostre país serem capaços de mobilitzar-nos i lluitar per aconseguir el compliment d’una legalitat que en aquest cas significa el futur de l’Ebre.

9. L’Ebre forma part del patrimoni català. No ha de ser moneda de canvi de res i la seva integritat és un valor per a les futures generacions.

10. Us convidem el 30 de maig a omplir els carrers de Barcelona amb un crit a favor de l’Ebre, que també és Catalunya.

Lo riu és vida!
No als transvasaments!

Per autobusos des de les TTE, contacta amb les Plataformes locals o trucar a 620 703 675.

www.ebre.net
http://jovensebre.blogspot.com

19 de maig 2010

Eduardo Galeano... Chávez, ese extraño dictador

Les retallades socials de Zapatero: per què la crisi l'han de pagar els de sempre?

Joan M. Rosich / Reus Digital

No feia gaires dies que el govern espanyol apuntava signes de recuperació i de superació de la part més dolenta de la crisi econòmica en que estem immersos. Però el 12 de maig, per a sorpresa de molts, el president Zapatero ens anunciava tot un seguit de retallades socials per a poder fer front a la crisi, assenyalant a més que les coses encara poden anar pitjor. Els EEUU i la Unió Europea, els veritables amos del planeta l'hi havien donat un toc d'atenció i unes directrius clares: calia reduir el dèficit públic espanyol. I la socialdemocràcia, com en tantes altres ocasions, obedient, corre a fer la feina bruta i carrega les conseqüències en els principals afectats per la crisi i no en els veritables responsables.

Les mesures adoptades pel Govern espanyol per a reduir el dèficit públic de forma dràstica atempten contra les empleades i empleats públics, pensionistes i un conjunt de prestacions i drets socials que desapareixeran per decret llei, al més pur estil autoritari i sense cap respecte pel funcionament democràtic, i suposen un atac frontal i definitiu contra els drets laborals i socials de tota la població. De nou es demanen sacrificis al poble mentre les grans fortunes, les grans empreses amb multimilionaris beneficis i la banca, segueixen acumulant plusvàlues obtingudes amb el treball de totes les persones.

Aquestes mesures unides a les xifres alarmants d’atur, a la reducció de despesa social, a la reforma de les pensions, a la reforma laboral, als milers de milions d’euros públics lliurats a la banca, a la falta de futur per a milions de persones que estan pagant de forma directa la crisi que no han causat, provoquen la necessitat urgent d’una mobilització general de tota la societat. Els sindicalisme més combatiu i els moviments socials ja fa temps que reclamen la necessitat d'una vaga general, però el sindicalisme "oficial" i institucional sembla que no està per la feina, convoquen una vaga només de funcionaris, amenacen vagament amb una futura vaga general al mateix temps que diuen que no és el moment de fer vagues generals, viuen instal·lats en el sistema i no poden mossegar la ma que els dona de menjar.

Un cop més el govern cedeix a les pretensions del poder econòmic: Guanya la Banca. Culpable fonamental del succeït: és l’única que realment està sortint a flotació amb la seva crisi, i contra la qual no s’ha pres cap mesura de control. Guanyen les grans multinacionals, els especuladors i els mercats. Guanyen el govern, la UE i els organismes internacionals, que d’una banda afavoreixen als seus dòcils companys de viatge, els sindicats oficials, i per un altre segueixen el dictat de les grans corporacions.

Però la gran majoria de les persones treballadores, entre elles qui treballen en l’administració pública, perden. Cal reiterar-ho, ser treballadors i treballadores del sector públic, tenir una ocupació estable i amb drets no ha de ser sinònim de delicte ni de sou miserable.

És tota la població qui està afectada per la crisi i les seves conseqüències. És tota la societat, les persones en atur, treballadors en actiu, empleats públics, pensionistes, joventut… tota la població en el seu conjunt qui estem sofrint aquest atac brutal als nostres drets i conquestes socials de les últimes dècades i ha de ser tota la societat unida qui ha de donar la resposta contundent de Vaga General que la situació es mereix.

No resultaria comprensible ni convenient per a la pròpia unitat de totes i tots els treballadors i difícilment explicable davant l’opinió pública, una mobilització només del sector públic quan el 20% de la població està en atur i la precarietat laboral i social són alarmants. No ens queda altra alternativa, o recuperem l’estima social, de classe, el valor i la il·lusió pel col·lectiu, la democràcia real, o sucumbirem davant la dictadura de l’oligarquia econòmica i els poders polítics. Ja n'hi ha prou de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.

Joan M. Rosich és membre del secretariat de la CGT de Reus.

18 de maig 2010

No al Cementiri Nuclear: La lluita pel territori a Catalunya

El passat 29 d'abril va celebrar-se davant la seu d'Endesa de Barcelona un acte contra el cementiri nuclear de la Ribera d'Ebre. A pesar d'ésser una lluita que abraça una magnitud molt gran, només van acudir-hi unes 300 persones, majorment vingudes de les Terres de l'Ebre.

Algunes informacions rellevants sobre aquesta lluita:

Els residus d'alta activitat són un dels problemes més greus de la indústria nuclear. Són perillosos; desenes de milers d'anys i a hores d'ara encara no se sap què fer-ne. Al mateix temps, són un problema d'un altre tipus per a les nuclears espanyoles, ja que les piscines on els emmagatzemen tenen capacitat solament per als residus de 25 anys de funcionament, per la qual cosa totes ja estan plenes o a punt d'omplir-se completament. [...]

El 2004, una àmplia majoria de diputats del Congrés va aprovar la construcció d'un magatzem temporal centralitzat (MTC) que hauria de recollir tots aquests residus durant 70 anys, a l'espera que aparegui durant aquest temps la solució miraculosa. Així, el Congrés dels Diputats i el Govern semblen donar una sortida al problema dels residus nuclears; i realment donen una solució, amb diners públics, al problema que amoïna les empreses propietàries de les nuclears. Montilla, llavors ministre d'Indústria, fou el pare de la criatura.

El 2006 va arribar a les Terres de l'Ebre la notícia que el Govern i ENRESA –l'empresa pública encarregada dels residus nuclears– apostaven per la ubicació del cementiri nuclear a la zona de Vandellós o d'Ascó. Una assemblea a la Societat Obrera de Tivissa va significar el naixement de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), [...]. La primera fase de la lluita va culminar el març del 2008 al Parlament de Catalunya, quan es va rebutjar la instal•lació del cementiri nuclear.

La CANC, com les persones amb seny, considera que no es pot parlar d'una solució menys dolenta per als residus si abans no se'n deixen de produir; és a dir, si abans no es tanquen les nuclears. Solament en el moment que es faci això es podrà realitzar un debat sobre quina de totes les "solucions" hem d'adoptar. Fet això, seria el moment, si el que es decidís fos l'ATC, d'acordar on ubicar-lo. I no seria just que anés a parar en una zona nuclear. Aquestes zones han suportat durant 30 anys els perjudicis de l'energia nuclear. [...]

Amb aquesta idea, després d'un temps de calma, quan el 29 de desembre del 2009 el Ministeri d'Indústria obria el concurs per a ubicar el cementiri, la CANC va entrar en un procés de mobilitzacions del qual són mostra les manifestacions, a Ascó i a Móra d'Ebre. Aquest és el camí que pensa seguir. [...]

Aquesta informació ha estat extreta del diari de la CANC.

Descarrega el diari NO AL CEMENTIRI NUCLEAR de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya aquí.

[Castellano]

No al Cementerio Nuclear: La lucha por el territorio en Catalunya

Algunas cuestiones sobre energia nuclear en la Ribera d'Ebre y breve historia de la lucha que se esta desarrollando allí.

(TPP) Tribunal Permanent dels Pobles condemna a les transnacionals

Centenars d´organitzacions socials d´Amèrica Llatina, Europa i el Carib han participat al Tribunal Permanet dels Pobles, celebrat a Madrid, del 14 al 16 de maig.

Veure casos i empreses denunciades i la Sentència del tribunal

EL TRIBUNAL PERMANENT DELS POBLES CONDEMNA L´UNIÓ EUROPEA I ELS TRANSNACIONALS

Realitzat dins la Contra cimera de caps d´estat d´Europa i Amèrica Llatina

Madrid.- Un miler de persones, membres de moviments socials i organitzaciones d´Europa, Amèrica Llatina i el Carib, confluiren entre el passat cap de setmana a Madrid per contraposar els plans de la Unió Europea d´imposar tractats de lliure comerç i aprofundir el colonialisme. El Tribunal Permanent dels Pobles és una inciativa de judicialització popular de les empreses transnacionals que es reuneix cada dos anys coincidint amb les cimeres bi-continentals. A part dels tribunals celebrats a Viena (2006) i Lima (2008), cal afegir-hi les Sessions temàtiques realitzades a Managua, Bogotà, Arauca, Bilbo entre d´altres.

Davant la basta impunitat que gaudeixen les corporacions transnacionals, l´objectiu del TPP és construir processos de documentació, denúncia que vagin sentant jurisprudència de casos flagrants de vulneració de drets humans laborals i desastres ambientals promoguts per les empreses, amb la complicitat dels Estats i la Unió Europea.
La UE ampara assassinats de líders socials

En total, enguany s´han presentat 27 casos documentats de violacions de drets humans per empreses com Unión Fenosa, BBVA, Monsanto, Repsol-YPF, Thyssen Group, entre d´altres. Activistes i afectats directes presentaren un a un, les respectives denúncies davant un tribunal qualificat presidit pel magistrat Perfecto Andrés Ibáñez. La sentència, presentada al Círculo de Bellas Artes es pronuncia taxatiu: " s´identifica una estreta relació de funcionalitat entre les polítiques públiques de la Unió Europea i els interessos de les Empreses Transnacionals en sectors estratègics. És evident que les institucions europees són permeables a l'acció dels lobbies empresarials, i que existeix una relació d'interdependència i tràfic d'influències entre els sectors privat i públic". Així mateix, es declara que "el dret a la reparació és la garantia i reconeixement dels drets a la veritat i la justícia i no pot entendre's satisfet quan se sustenta en un marc d'impunitat i oblit". Veure sentència completa AQUÍ

Dossier de Prensa : La UE y las transnacionales en América Latina : políticas, instrumentos y actores cómplices de las violaciones de los Derechos de los Pueblos
http://www.enlazandoalternativas.org/spip.php?article653



Mira també:
http://www.enlazandoalternativas.org
http://www.omal.info/www

17 de maig 2010

21 de maig: tothom a Ascó!

Vine i digues NO al cementiri nuclear!

divendres 21 de maig, a partir de les 19:00h, Plaça del Casal d'Ascó

Actuacions musicals, parlaments, teatre... i jotes contra el cementiri nuclear!

Intervencions de:

Carlos Bravo, Responsable d'energia nuclear de Greenpeace

Marcel Coderch, Enginyer doctorat pel MIT, i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)

Xavier Garcia, Periodista i escriptor

Sergi Saladié, Geògraf i professor a la URV, portaveu de la CANC

Convoca:
CANC
COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA

+info:
http://blogcanc.blogspot.com


COMUNICAT DE PREMSA: La CANC celebra que tres de les quatre cambres de comerç de la demarcació rebutgin el cementiri nuclear

- La CANC també es felicita per la creació del Grup Veïnal Intercomarcal “Veïns d’Ascó”, contrari al cementiri nuclear -

Ni tan sols el teixit empresarial dona suport a la candidatura d’Ascó, després que el sectors polítics, institucionals i socials ja hagin rebutjat de manera clara i unànim el cementiri nuclear. Així es posa de manifest en les recents declaracions del president en funcions de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, i de les Cambres de Comerç de Tarragona i Valls, que el passat dimecres van qüestionar la idoneïtat del cementiri. Així doncs, la Cambra de Comerç de Reus, que no ha invertit mai ni un euro per fer funcionar l’actual polígon industrial d’Ascó, és la única que es posiciona a favor del cementiri, i es queda aïllada, igual que l’alcalde d’Ascó ho està a nivell institucional i polític.

Aquestes Cambres de Comerç, doncs, es sumen als 140 ajuntaments, 12 consells comarcals, les Diputacions de Tarragona i Lleida, i el Parlament, que ja s’han pronunciat contra el cementiri. Ara doncs, ja es pot afirmar que la majoria d’ens socials, econòmics, polítics i institucionals, estan en contra de la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear.

La CANC també es felicita per la creació del Grup Veïnal Intercomarcal “Veïns d’Ascó”, formats per ciutadans del propi municipi d’Ascó així com per d’altres municipis veïns, i que defensa un territori amb futur però sense hipoteques com la del cementiri nuclear. La CANC considera que la creació d’aquest grup respon al malestar creixent entre la població de l’entorn d’Ascó que, amb indignació, observa el menyspreu per les institucions que demostren tan l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, com el gerent de l’AMAC, Marià Vila d’Abadal, els quals no respecten els posicionaments contraris al cementiri presos per la majoria d’institucions democràtiques del territori.

Per altra banda, la CANC anima a tota la ciutadania a participar en la festa reivindicativa que tindrà lloc el proper divendres 21 de maig a partir de les 19h. a la Plaça del Casal d’Ascó. Aquest acte comptarà actuacions musicals, teatre i jotes contra el cementiri nuclear, i amb els parlaments de Carlos Bravo (responsable d'energia nuclear de Greenpeace), Marcel Coderch (Enginyer doctorat pel MIT, i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible), Xavier Garcia (Periodista i escriptor), i Sergi Saladié (Geògraf i professor a la URV, i portaveu de la CANC).

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 14 de maig de 2010