27 de febr. 2010

La llengua d'un poble esclau

Més de 500 anys de persecució a la llengua i al poble català.

Català (llengua)
Catalans
Claus i eines pels lectors "d'allà" i també pels "d'aquí":
Enciclopèdia Catalana (Enciclopèdia i Diccionari)
Traductor [1],[2]
Corrector
Portal: Països Catalans
Autoaprenentatge i recursos de català a la xarxa
· Recursos i aprenentatge de català per Internet. Formació lingüística. Comentaris: Creative Commons License. Edició: Serveis Lingüístics ...
Llengua catalana . Generalitat de Catalunya
· De la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Wikipedia en català.

Mikeas Sánchez, d'allà i una "miqueta" d'aquí

Mikeas Sánchez. Indígena zoque nova directora de la XECOPA de Copainalá, Chiapas

Qui és Mikeas Sánchez?

Ressenya biogràfica de Mikeas Sánchez, nova directora de Radio Copainalá

Mikeas Sánchez (setembre de 1980) va néixer en el petit poble de Tujs übajk (Riu d'aigua verda), conegut també com Colònia Guadalupe Victoria, municipi de Chapultenango, Chiapas. És poeta i narradora zoque. Als set anys va començar a parlar espanyol; avui, pel seu treball acadèmic, comprèn l'anglès i el català. I evidentment la seva llengua mare, el zoque.

Llegir la resta de l'entrevista realitzada per César C.
“Poesía es sinónimo de libertad”.
Entrevista a Mikeas Sánchez, poeta y narradora zoque de Chiapas


VI

TODO CAMBIA

Cambian de gesto las nubes
los amores
He mudado de piel
he perdido la mirada
murieron los ojos chillones
de tantas caídas
y “rodillas peladas”
murieron los ojos arcoiris
Al final estos ojos taciturnos
inhabitables

MUMU TIYÜ KENEBÜBA

kenabü’yajpajse o’na’ra’m
sudgutya’m
Koyo’u üj naka
ndokoyütsi üj ngene
kayajü jüyapebü üj wirün
jene’ina kejkpa’ankü
y “tsotpa’angü’ina üj pokira’m”
kayajü’ junguwichsebü üj wirün
yüti üj pitsü wirünnare tsüyu
y teyi ni’im ja’irü’

Mikeas Sánchez

MIKEAS SANCHEZ - DESDE LA CASA EN QUE NO ESTOY

26 de febr. 2010

El orden criminal del mundo

Vídeo de la nova secció de www.rebelión.org: "vídeos rebels". El programa 'En Portada' de TVE ha posat en Internet el magnífic documental: "EL ORDEN CRIMINAL DEL MUNDO", en el qual alguns intel·lectuals (Carlos Estévez amb l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano i l'assagista i relator de la ONU Jean Ziegler...) descriuen el que està passant en la nostra societat, en el qual el model soci-econòmic que alguns han imposat ens arrossega irremissiblement a l'autodestrucció i per tant desaparició de la nostra espècie sobre el planeta i per ventura arrossegarem també a la resta dels éssers vius. Si això no es frena la nostra destinació està definitivament marcada, el problema és que com més temps triguem en frenar-ho la probabilitat que això ocorri augmenta.


Aquí una petita mostra:

Trasnacionales, amenaza a la soberanía alimentaria
·Son propiedad de Monsanto 80% de las semillas que se comercializan en el mundo

FAO y transgénicos: apuesta equivocada

PS. I això només pel que fa als criminals de l'alimentació...

25 de febr. 2010

7 de març a Móra d’Ebre: Manifestació contra el Cementiri Nuclear d’Ascó

Diumenge 7 de Març, 12 h. Móra d’Ebre, Av. Comarques Catalanes
MANIFESTACIÓ: NO AL CEMENTIRI NUCLEAR D'ASCÓ

>>> Adjuntem cartell manifestació.

Ni a les Terres de l’Ebre ni enlloc!!!

- Caravana de cotxes Tarragona - Reus - Falset: sortida a les 9.30 h. des de la Plaça Imperial Tarraco de Tarragona, sortida a les 10 h. des del Passeig Mata de Reus, i sortida a les 10.45 h. des de l’aparcament de la Falbar de Falset.

- Caravana de cotxes des de Tortosa: sortida a les 11 h. del pàrquing del Sabeco.

- Tren antinuclear des de Barcelona: sortida a les 9 h. des de Barcelona-Sants i recollida de gent a diverses parades, 9.47 h. Sant Vicenç de Calders, 9.56 h. Torredembarra, 9.59 h. Altafulla, 10.07 h. Tarragona, 10.26 h. Reus, i arribada a Móra la Nova a les 11.19 h. Horari de tornada del tren: sortida de Móra la Nova a les 14.51 h. i arribada a Barcelona a les 17.05 h.

Organitza: Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya - CANC
http://blogcanc.blogspot.com

24 de febr. 2010

Per no oblidar. NO A LA GUERRA

On són les diferencies?
Qui ve ara? Només faltaria la Blancaneus .........................

Hom pensa que a l'Iraq hi eren per defensar els interessos petroliers, dels seus amos, les companyies Ripsol & Cia., però ara ens preguntem: Què hi foten les tropes espanyoles a l'Afganistan? com no sigui per controlar i anar a regar les opiàcies. Cal recordar que el major productor d'opi és l'Afganistan amb el 92 % de la producció mundial i de l'ocupació fins a dia d'avui a augmentat considerablement la producció. On fa cap? Com l'exporten? Qui? On? i on van a parar els beneficis?
Qui es beneficia del comerç d'opi afganès? (Michel Chossudovsky)

PS. De fet, també és cert, per algun lloc ha de sortir el petroli per poder-lo embarcar cap Gringolandya, deu ser també cosa dels oleoductes que baixen del nord travessant tot l'Afganistan.

Per no oblidar. 23-F


El Rey de España Juan Carlos I coordinó el golpe de estado del 23-F de 1981, dice el coronel Amadeo Martínez
Don Amadeo Martínez Inglés, ex-coronel del Ejército, hizo un informe sobre los hechos acaecidos en España el 23 de febrero de 1981 presentando que el rey Juan Carlos I fue el máximo responsable.
Llegir més...

23-F: La patraña nacional.
El rey debe asumir sus responsabilidades

Llegir més...

Bolom Ajaw: Priístes d'Agua Azul (aiguablaus, opddics) en van matar a un dels seus

Chiapas Mèxic

Així es desprèn dels fets succeïts el matí del 6 de febrer a Bolom Ajaw i els seus voltants que es recull a l'informe elaborat pel Frayba que recentment ha donat a conèixer.

En l'enfrontament en el poblat de Bolom Ajaw les BAZ es trobaven en posició cara a cara amb els integrants de la OPDDIC (entre els quals estava el mort Adolfo Moreno Estrada). La trajectòria de la bala indica que a Moreno Estrada li va entrar aquesta per l'esquena i li va sortir pel pit. La posició del cos no deixa lloc a dubtes. Adolfo Moreno Estrada morí per bala amiga, per bala dels oppdics. Fet que confirma també que els agiuablaus portaven armes de foc. (Veure Gràfics dels fets).

L'informe del frayba contrasta a més les versions oficials abocades en premsa els dies que van seguir, i segueixen, on són nombroses les contradiccions en els testimoniatges que donen els aiguablaus a la seva obstinació de mostrar-se com víctimes d'uns fets que, una vegada més, van provocar. També contrasta les versions governamentals que sostenen les anteriors com part de la seva campanya de criminalització.

Darrere hi ha una raó: la disputa per la terra en un territori que estan en joc enormes interessos dintre del marc del Projecte CIP (Centre Integral Planejat) Palenque per el nord de Chiapas i que abasta sis municipis: Catazajá, Chilón, Ocosingo, Salto de Agua, Tumbalá (municipi oficial que es troba Bolom Ajaw) i Palenque (58 mil hectàrees). El 50% de la inversió corre a càrrec del Govern de l'Estat, la resta se suposa que d'inversors privats.

Estrategias del Gobierno Federal. Empresas turísticas
El CIP contempla integrar circuits turístics especialitzats, ecològics, culturals, esportius, de luxe i per a un turisme d'estada perllongada. En les Cascades d'Agua Azul construiran un parc temàtic natural, amb àrees comercials i una considerable oferta d'allotjament per a captar el segment del turisme ecològic, d'aventura i esportiu.

El CIP s'emmarca en el Pla de Desenvolupament 2007-2012 (just quan s'aguditzen els atacs paramilitars contra les BAZ a Bolom Ajaw) i, encara que la idea la tenien d'abans, no havia avançat fins que el govern federal va donar el seu suport per a la construcció d'infraestructures com la supercarretera Palenque-Sant Cristóbal o l'ampliació d'aeroport de Palenque (prevista per a aquest any).

Per a dur el projecte arqueològic endavant hi ha alguns problemes que també han de resoldre; com apuntaven les consultores transnacionals que desenvolupen el pla estratègic “abans d'atreure les inversions l'estat ha de solucionar l'adquisició del terreny i els problemes d'accés”. Aquest és el cas de Cascades d'Agua Azul i Bolom Ajaw... a qui l'estat pretén negociar la compra del terreny?

Entre els diversos circuits o corredors turístics està també el de Comitán-Montes Azules, on recentment es van produir desallotjaments violents i on s'espera que se'n produeixin més.

No és d'estranyar doncs que els tres nivells de govern utilitzin tots els mitjans que siguin per a desfer-se de qui entorpeixen els seus projectes. Com els zapatistes que defensen i treballen la terra recuperada, adherents de Sant Sebastián Bachajón o adherents de Mitzitón, que en aquest cas entorpeixen l'avanç de l'autopista que acabaria per connectar la costa amb Palenque i acostaria el turisme a les belles cascades de Bolom Ajaw.

Vídeos d'agressions de l'Oppdic a Bolom Ajaw, 2007 y 2008

Àudio de l'informe de l'atac a Bolóm Ajaw emès pel Frayba

Veure la paraula de la JBG de Morelia en relació a Bolom Ajaw i de la JBG de La Garrucha
en relació a Montes Azules, i altra informació relacionada

Font: Chiapas Indymedia

21 de febr. 2010

Cultura: Pat Metheny exhibeix la seva orquestra d’instruments robotitzats

• El músic presenta a l’Auditori l’espectacular The Orchestrion Project
• «És el més meu que he fet mai perquè ho toco tot jo», diu l’artista

Orchestrion, el projecte en solitari de Pat Metheny a Barcelona

“El renovat espanyolisme és una herència del franquisme”

Entrevista al professor Borja de Riquer, que publica una síntesi històrica de la dictadura de Franco

Ignasi Aragay / AVUI 22/02/2010

El volum novè de la Historia de España (Crítica / Marcial Pons) dirigida per Josep Fontana i Ramón Villares no és un més. L’ha escrit Borja de Riquer (Barcelona, 1945) i suposa una visió de la dictadura que desautoritza implacablement els pseudorevisionismes profranquistes. Incorpora, a més, la sensibilitat dita perifèrica, normalment invisible.

Malgrat que hi va haver franquistes catalans i connivència de la dreta catalanista, ¿es pot afirmar que Catalunya va perdre la guerra i que el franquisme va ser anticatalà?
El franquisme va ser un règim nacionalista espanyol, que s’oposava a les altres identitats amb molta repressió i molt poc consens. Els franquistes catalans en molts casos van quedar descontents perquè no van veure reconeguda una mínima capacitat de maniobra en tant que franquistes catalans. De fet, per al règim només hi havia franquistes a seques. Per això van fracassar els tímids intents del règim d’incidir en el camp de la cultura i la llengua catalanes. El català va ser exclòs de la cultura oficial. Tot allò que afectava el català, començant per la llengua, era mal vist, es considerava que estava contaminat de separatisme i antifranquisme. El franquisme no accepta no sols el catalanisme, sinó la catalanitat. Ara, el règim intenta, i fracassa, diluir els sentiments identitaris, de manera que als anys 60 es troba amb un rebrot civicocultural clarament antifranquista i s’adona, perplex, que amb 25 anys de repressió no n’hi ha hagut prou.

Què perviu, avui, del franquisme a Espanya?
La societat democràtica espanyola encara té herències múltiples del franquisme. Una de les més clares és que l’espanyolisme va arrelar bastant més del que semblava. Tot i que els primers anys de la Transició va quedar una mica diluït perquè estava massa lligat a la continuïtat del franquisme, ha tornat a sorgir amb força. Hi ha editorials de diaris que fa 20 anys no s’haurien atrevit a publicar. Pensaven el mateix, però no s’atrevien a escriure-ho. Ara tenim un nacionalisme espanyol agressiu sense complexos. El discurs de la pluralitat no ha arrelat i això és en bona part un llegat cultural i ideològic de la dictadura. La via més eficaç per a la penetració d’aquest espanyolisme no van ser els discursos falangistes, sinó 30 anys d’escola franquista en castellà, de llibres de text, de premsa (i quina premsa!), de televisió, ràdio i cinema... El règim va jugar el control de la cultura de masses, que va ser decisiva atesa la manca de llibertat i la baixa cultura política. Com deia Vázquez Montalbán, la televisió va arribar a un país de semianalfabets. La caixa tonta del franquisme i de Fraga va entrar a moltes cases abans que els llibres.

Una altra herència franquista té a veure amb la injusta política de la memòria, les fosses comunes, el cas Centelles...
El ministeri de Cultura, atès que existeix, cosa que no tothom veu clara, hauria de ser un ministeri de les cultures hispàniques. Per què una documentació catalana ha d’estar a 700 quilòmetres per decisió d’un ministeri de tots els ciutadans de l’Estat? Com que el ministeri això no ho té clar, mani qui mani això durarà molt.

De fet, vostè va sortir escaldat en la mediació pels papers de Salamanca.
Per tacticisme polític, hi ha hagut concessions, però no per convicció.

El revisionisme historiogràfic franquista és una altra herència.
Si al llibre hi faig referència, no és per la dubtosa qualitat d’aquests textos, sinó per la rellevància que certs mitjans de comunicació donen a aquests publicistes pseudorevisionistes. No són altra cosa que propagandistes que es limiten a recuperar i rentar la cara a velles tesis franquistes. No aporten cap nova informació ni han trepitjat mai un arxiu. Sols els anima una pretensió intoxicadora per defensar el franquisme, com si hagués estat només una mena de peatge a pagar per tenir democràcia, cosa que no s’aguanta.

Quina part de mèrit té Franco per la seva llarga supervivència i quina responsabilitat correspon a les potències internacionals?
Era molt difícil una intervenció decisiva militar a Espanya després del 1945. A Ialta van quedar definides les zones d’influència. I aquí ens va tocar el bàndol occidental. A Grècia, la guerrilla comunista dominava la part interior, però com que al país també li havia tocat Occident, se la van carregar. Era la geopolítica del moment. Tot i que el règim espanyol era germà dels feixistes, no hi havia grans interessos de les potències per intervenir-hi. Churchill mirava sobretot als valors imperials britànics: mai va parlar d’enfrontament entre democràcia i feixisme, en tot cas ho feia de pobles lliures. Roosevelt sí que ho va fer, però... La via de l’exili republicà de demanar l’ofec del règim franquista i la intervenció era realment complicada, tot i que segurament no podien demanar una altra cosa.

Franco es va trobar amb un regal geopolític.
Les tensions entre els aliats el van afavorir. Ara bé, el restabliment de la República igualment feia por a les potències occidentals. No estaven disposades a trobar-se de nou amb un govern Negrín o similars. I l’opció monàrquica tenia sols la base de quatre conspiradors de segona fila, no comptava amb el suport popular, interessava només a alguns generals, però no a l’exèrcit. O sigui que es va imposar la realpolitik.

¿Hauria estat possible un franquisme sense Franco?
No. Va ser un règim clarament personalista. A mesura que va avançar el temps, no sols va ser una peça clau, sinó que el règim esdevé impensable sense ell. En aquest sentit, Franco és irrepetible. Era l’únic que tenia al darrere les forces armades i havia aconseguit, personalment, amb una certa habilitat, el suport de certs sectors econòmics i de l’Església. Malgrat que no els agradés del tot, va convertir-se en l’opció més vàlida a ull d’aquests sectors, als quals tota la resta els semblaven aventures incertes. Quan a finals dels anys 60 comença a tenir tensions amb l’Església, els tracta de desagraïts: “Amb tot el que us he donat!”. I tenia raó. Mai l’Església catòlica espanyola havia tingut tants privilegis com durant el franquisme. I pel que fa a la burgesia, mai va tenir una estratègia antifranquista. Hi va haver individualitats, però res més. En conjunt, podien ser crítics amb la política econòmica o amb la Falange, però els va anar molt bé. En aquest sentit, el règim va ser una barreja de caserna laboral i paradís fiscal. Fins als 60 no hi va començar a haver una certa contestació social.

¿Aquesta classe dominant també va ostentar el poder públic?
No. Van tenir el poder econòmic, però no el polític. El franquisme va restituir el poder econòmic als de sempre, però la política responia a un sistema gerarquitzat, piramidal. Les tradicions polítiques anteriors desapareixen. Abans de la República hi havia molta més relació entre el poder econòmic i el polític. Durant el franquisme, els ajuntaments perden autonomia i capacitat econòmica, i l’autèntic poder recau en els governadors civils, que sobretot són ocupats per militars i falangistes.

Com resol el debat sobre si el franquisme era feixista?
És un debat massa teòric, introduït per politòlegs obsedits a trobar definicions i en el qual ha faltat perspectiva històrica. Del 1939 al 1975, l’arquitectura del règim és la mateixa, però la filosofia i el discurs canvien. És un règim personalista amb capacitat d’adaptació a les circumstàncies internes i externes. Franco fa de caudillo feixista quan li convé, i quan li resulta inconvenient, té la capacitat de diluir-ho, tot i que certs elements perviuen. En aquest sentit, i a diferència d’altres dictadures, com per exemple la portuguesa, no és un règim que es fossilitzi.

Entre els nombrosos subcapítols de l’obra, no n’hi ha cap dedicat a Joan Carles.
Joan Carles va tenir protagonisme a partir del 1975. Abans, l’únic significatiu és la seva acceptació del projecte d’hereu del dictador concebut pel mateix Franco, Carrero Blanco i López Rodó. Joan Carles ho veu com l’única manera que la monarquia segueixi. A part d’això, no va jugar cap paper ni va tenir cap mena d’incidència. I el tema de la successió en realitat va tenir molt poca rellevància. L’important va ser el debat entre reforma o continuïtat, sobre si hi podia haver algun tipus de reforma sense perdre el control. Aquesta és la batalla interna que sostenen els diferents sectors franquistes als 60 i 70. Fins al 1959, el règim es manté a la defensiva, i ho fa sacrificant el benestar i l’economia dels espanyols. El 1959 el país encara està igual que 20 anys enrere. A partir d’aleshores, s’obre el debat, però el 1973 s’opta pel continuisme pur i dur, per això el franquisme arriba esgotat i anacrònic a la mort del dictador, quan només quatre gats creuen realment en el atado y bién atado.

20 de febr. 2010

Cultura: Els fills de la guerra

A les 21:50 h. d'avui diumenge 21 a TV3
Al programa 30 minuts:

Clica sobre la imatge si vols visualitzar el documental
Les conseqüències dels conflictes armats perduren a través dels temps i continuen generant dolor i sofriment, de vegades d'una magnitud similar als provocats durant les hostilitats armades. És el cas d'El Salvador, un país sacsejat per les bandes juvenils. Cap fenomen social és gratuït o sorgeix de manera purament espontània, i avui els orfes del sagnant conflicte civil que va viure el país assolen la capital, San Salvador, a través de les anomenades "maras": la Mara 18 i la Mara Salvatrucha 13.

Un reportatge de:
Yorgos Avgeropoulos

Una producció de:
Small Planet



Informació relacionada:
"Maras", en alianza con cárteles mexicanos: ONU
En su informe anual 2009, la Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes (JIFE) -dependiente de la ONU- destaca que el tráfico de drogas en Centroamérica está bajo la protección de pandillas locales
...
Avisem, aquest vídeo no l'hem penjat, aquí en teniu l'adreça, els motius per que no està aquí... realment pot ferir la sensibilitat.
http://megavideo.com/?v=RPZCXNCK

Cultura: Guillermo Arias Menció Honorífica a World Press Photo

El mexicà Guillermo Arias fa pocs dies va ser un dels premiats del World Press Photo 2009, el més prestigiós certamen de fotoperiodisme del món, que va tenir com a màxim guanyador l'italià Pietro Masturzo.

Arias, qui treballa per a l'agència de notícies Associated Press, va assolir la Menció Honorífica a la categoria "Temes contemporanis" per la foto "Cos d'un presumpte traficant de drogues", feta a Tijuana al setembre de l'any passat.

Millor no escriure massa i mostrar el seu treball, ja que les imatges parlen per elles mateixes.

Així doncs, felicitats a Guillermo i serveixi aquest post per donar la mà a , un blog company, el qual es un bon afeccionat (o afeccionada?) a la fotografia. De ben segur li agradarà

Salut

L'ombra

Milers de pagesos es manifesten a Barcelona per reclamar preus més justos

Acusen les distribuïdores de controlar el mercat i pagar-los per sota dels costos de producció

Els pagesos porten la reclamació dels preus justos a Barcelona

· S'han manifestat per demanar al govern que actuï en la pitjor crisi del sector

La pagesia viu la pitjor crisi de tots els temps, segons que diuen, i és per això que avui al matí s'han manifestat a Barcelona, convocats per Unió de Pagesos (UP). La manifestació continua les tractorades dels dies 5 i 6 de febrer que van blocar algunes carreteres. 'De la mateixa manera que els altres sectors demanen uns salaris dignes, nosaltres demanem uns preus justos. Ara com ara, hi ha molts pagesos amb ganes de lluitar i d'exigir respecte', diu a VilaWeb el coordinador nacional d'UP, Joan Caball.

Amb el lema 'Preus justos al camp i a la ciutat. Prou d'indiferència del Govern!' unes set mil persones, segons l'organització, i tres mil segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat s'han manifestat aquest matí pel centre de Barcelona per reclamar al govern i al govern espanyol que 'actuïn' davant el que consideren una de les majors crisis que pateix el sector agrari. La marxa ha sortit de plaça de Catalunya amb Portal de l'Àngel i està convocada pel sindicat Unió de Pagesos, amb el suport de l'Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA). La protesta precedeix la celebració d'un debat monogràfic al Parlament de Catalunya sobre l'actual situació de l'agricultura i ramaderia.

I és que aquesta és la principal reivindicació del sector agrícola: que es compleixin les lleis i s'actuï per evitar els preus baixos actuals. Els pagesos denuncien que les grans distribuïdores (només tres empreses - Eroski, Mercadona i Carrefour - controlen més de la meitat de la distribució dels productes) forcen els preus a la baixa, la qual cosa no permet a la pagesia subsistir. En aquest sentit, UP acusa els governs català, espanyol i a la Unió Europea de no actuar i permetre la situació actual. 'Si el govern actués i fés complir les lleis, no només hi guanyaríem els pagesos, sinó tots els consumidors'.

És per això que demanen una nova politica agrària que protegeixi el sector davant les grans cadenes distribuïdores. 'En un context de lliure mercat no hi ha cap intervenció que fixi uns preus mínims, de manera que els distribuïdors van baixant els preus i escanyen les cooperatives perquè saben que no tenen res més' deia Caball fa uns dies.

Els pagesos també reclamen mesures fiscals que donin suport a la pagesia, com ara plans que permetin donar crèdits a interès zero i plans de reestructuració d'explotació deficients. 'Som en crisi, per tant la fiscalització ha d'adaptar-se a aquesta realitat', diu el coordinador d'UP.

La preocupació dels pagesos és més gran que mai perquè, segons el el coordinador d'Unió de Pagesos, tot i que el sector havia patit abans algunes crisis de productes concrets que es repetien de manera cícilica, mai no s'havien trobat amb una crisi que afectés tots els productes alhora.

Fonts:
Vilaweb
El Punt

10 Assemblea General de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.


És un temps en el que es plantegen múltiples esdeveniments que afecten tota la comunitat de les Terres de l’Ebre i el riu mateix.

L’esborrany del Pla de Conca de l’Ebre no planteja les mínimes necessitats ecològiques, ni de cabals, en el tram inferior de l’Ebre. Com en altres ocasions han fet, ens ignoren.

I necessitem viure amb l’Ebre, no amb les seves restes. Davant aquest nou cop baix cal que tota la societat ens informem i mobilitzem.

La nostra presencia torna a ser necessària per garantir un futur sostenible, un riu en condicions i un territori equilibrat.

Lo riu és vida. No als transvasaments!

La Plataforma en Defensa de l'Ebre anuncia una gran mobilització el 30 de maig a Barcelona

20.02.2010

Tortosa (ACN).- La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) demana a totes les organitzacions, entitats i a la societat civil el màxim recolzament en la primera gran manifestació de l'any que s'ha convocat a Barcelona, el 30 de maig, amb l'objectiu de fer sentir a tot Catalunya les problemàtiques del territori. Més enllà de la denúncia dels perills que corren el riu Ebre i el Delta, des de la plataforma ebrenca volen visualitzar i denunciar agressions com el cementiri nuclear o la implantació eòlica massiva "que recau de nou a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre'" La PDE demana que la concentració sigui una 'gran festa' per fer sentir la veu més enllà del territori i perquè també es desperti l'atenció de la Unió Europea.

Más informació:

Per la lluita en defensa del territori

Vídeos de la lluita en defensa del territori
Vídeos de les lluites de la CANC
Reportatges TV

La CANC convoca una MANIFESTACIÓ de rebuig al Cementiri Nuclear, el diumenge 7 de Març a les 12 a MÓRA D'EBRE

LA CANDIDATURA D’ASCÓ A ACOLLIR ELS RESIDUS RADIOACTIUS DE TOT L’ESTAT HA ESTAT ORGANITZADA EN BASE A UN FALS CONSENS, A UN PROCÉS FRAUDULENT, I A UNS INTERESSOS PARTICULARS.

AL TERRITORI NO HI HA CONSENS TERRITORIAL, SOCIAL NI POLÍTIC PER ACOLLIR EL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS.

LA CANC CONVOCA MOVILITZACIONS SOCIALS AMB ASSEMBLEES AL TERRITORI I UNA MANIFESTACIÓ DE REBUIG AL CEMENTIRI NUCLEAR, EL PROPER DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 12H. A MÓRA D’EBRE.

Per mostrar el rebuig a la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius, la CANC convoca a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en les assemblees informatives que es faran per tot el territori: divendres 12 de febrer a les 21’30h. a Gandesa (a la Unió Gandesana), el dissabte 13 de febrer a Amposta, el divendres 19 de febrer a les 20h. a Falset (a l’Artesana), el dissabte 27 de febrer a Sant Jaume d'Enveja. També n’hi ha de previstes a Alcanar, Flix, Tivissa i Corbera, encara per concretar dates.

La CANC fa una crida a la mobilització social i convoca a tota la ciutadania a mostrar el seu rebuig actiu, participant en la MANIFESTACIÓ que tindrà lloc el dia 7 de març a les 12h. a Móra d'Ebre.

Llegri sencer COMUNICAT DE PREMSA 9-2-2010

17 de febr. 2010

La CANC adverteix que Ascó rebrà els residus i Vandellòs, el centre tecnològic

18/02/10 02:00 - Ascó - GUSTAU MORENO (El Punt)

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va advertir ahir que Enresa només instal·laria a Ascó el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, però no les diferents infraestructures associades. És el cas del centre tecnològic, del reactor nuclear experimental de transmutació, i del parc empresarial, que segons la CANC s'instal·larien en un altre municipi. Molt possiblement Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, que en canvi sí que va rebutjar l'MTC. L'avís de la CANC pretén desmuntar un dels arguments sobre el «valor afegit» del projecte que va utilitzar l'Ajuntament d'Ascó a l'hora de defensar la seua candidatura. Així, la CANC cita una resposta del comitè assessor tècnic de la comissió interministerial que decidirà la seu del magatzem nuclear, a partir d'una consulta feta l'any 2006. Els tècnics haurien confirmat a la CANC que les cinc hectàrees del centre tecnològic no han d'estar necessàriament situades en el mateix municipi que puga rebre l'MTC. La coordinadora indica que Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant ja era el municipi «preferit» dels tècnics i enginyers d'Enresa, per situar el cementiri nuclear. De fet, al Centre Tecnològic Mestral s'estan duent a terme moltes de les activitats que ha de desenvolupar el centre tecnològic associat a l'MTC. En canvi, Ascó no té cap empresa vinculada a la indústria i la recerca nuclear.

CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya)

Us recomanem un excel·lent blog: .. El Proyecto Matriz / The Matrix Project ..
Pel que fa al tema de l'energia nuclear, clicar AQUÍ

13 de febr. 2010

Francesco Forgione

Francesco Forgione. Itàlia (Catanzaro, 1960)

Iniciat en política des de molt jove, pertany al PCI i és membre de la Càmera de Diputats des de l'any 2006. Va Ser nomenat president de la Comissió Parlamentària Antimafia, i és professor d'Història i Sociologia de les Organitzacions Delictives de la Universitat Dell´Aquila.

El seu llibre, 'Ndrangheta, una mostra dels orígens, història i fets de la més perillosa màfia italiana. El primer llibre sobre l'organització mafiosa menys coneguda però més poderosa i temible del món: la 'Ndrangheta calabresa.

La branca més poderosa, astuta i nociva de la màfia italiana ja no és la Cosa Nostra siciliana, ni la Camorra napolitana; el tron ho ocupa la fins a ara molt poc coneguda 'Ndrangheta, radicada en Calabria (la zona més pobra d'Itàlia) i que va trencar el seu tradicional sigil a l'agost de 2007, amb un brutal crim a sang freda en la localitat alemanya de Duisburg. Francesco Forgione ha estat el president de la primera comissió parlamentària que ha investigat a fons sobre la 'Ndranghetta. El present llibre recull tota la informació coneguda i contrastada sobre els orígens, el desenvolupament, els principals responsables i les activitats més destacades d'aquesta fugissera organització criminal.

Després de la massacre de Duisburg a l'agost de 2007, el món ha descobert a la ’Ndrangheta, la màfia més poderosa del món i també la menys coneguda fins a la data. Les seves bandes, les ’ndrine, pul·lulen pel planeta partint de l'endarrerida i arcaïca regió de Calabria, amb una estructura sense jerarquia definida, a la manera dels nuclis d'Al- Qaeda. Menjar en un restaurant de Milà o Roma o anar de compres a un gran centre comercial són activitats que poden contribuir a l'enriquiment d'aquesta organització criminal. Per no esmentar la droga: la màfia calabresa és el gran mediador internacional en el tràfic de cocaïna, l'agent que garanteix la seva entrada a Europa des de Suramérica i Àfrica.

Aquest assaig és el primer informe sobre la ’Ndrangheta realitzat per la Comissió Parlamentària Antimafia i aprovat per unanimitat el 19 de febrer de 2008 (l'activitat de la Comissió es va interrompre amb el retorn de Silvio Berlusconi al poder). En ell s'indiquen els noms de tots els caps i famílies, els mapes de la presència criminal a Calabria i de les seves ramificacions en el nord d'Itàlia i altres països; així mateix es descriu la seva estratègia de negocis legals i les seves relacions amb la política i el món empresarial; sense oblidar els grans fraus a la Unió Europea, així com els circuits internacionals de blanqueig de diners. Una denúncia i un crit d'advertiment dirigit a la societat civil, perquè no segueixi mirant cap a altre costat i exigeixi als polítics de tot el món que assumeixin les seves responsabilitats.

La primera informació autoritzada sobre la nova i temible plaga de la màfia mundial: la ’Ndrangheta calabresa.

«La ’Ndrangheta és una espècie d'intermediari de totes les altres organitzacions criminals.» Francesco Forgione

Pel que fa a l’Estat espanyol, segons l’expert periodista, amenaçat de mort per la Camorra, Roberto Saviano, autor del llibre “Gomorra", a fa temps que els nexes entre aquí i allà existeixen. El càrtel del Golfo, des de Veracruz, ja ha enviat els seus “zetas” per tal de controlar el territori Espanyol, porta d’entrada de la cocaïna a Europa.

Francesco Forgione, presenta a Mèxic: Mafia export, per primera vegada mapes de la penetració de les màfies italianes a Alemanya, Espanya, Suècia, Canadà, Gran Bretanya, Estats Units, Colòmbia, Brasil, Veneçuela, Austràlia i Mèxic, entre molts altres.

Pel que fa a Mèxic ho té claríssim, alerta que “Mèxic corre el risc de tornar-se un narcoestat”, “els grups delictius de Mèxic representen avui una de les rutes fonamentals per a la cocaïna i la màfia italiana calabresa de la ’Ndrangheta, distribuïdora mundial d'aquesta droga”.

Considera que la lluita contra la màfia i la seva globalització "no és de superescriptors, superpolices o supermagistrats, sinó que, a més de les mesures que ha de prendre el govern, ha de ser un moviment social organitzat".

Notes relacionades:

Por primera vez, experto traza "serie de mapas geocriminales"
· Los cárteles de México representan una ruta esencial para la cocaína, sostiene Forgione
Carlos Paul / La Jornada 13.02.2010

Se va a economía 70% de ganancias del narco
Silvia Otero y Jorge Torres/El Universal 2010.02.13
· Al año se “lavan” 25 mil mdd en el sistema financiero mexicano, afirman

El Narco en pilotes

’Ndrangheta. Editorial; Destino. ISBN10 8423341259; ISBN13 9788423341252
Gomorra. (En Català) Editorial: Empuries. ISBN: 978-84-9787-240-9
Gomorra. (En Castellà) Editorial: Debate Editorial. ISBN-10: 8483067218, ISBN-13: 978-8483067215

Tarragona: Concentració per la llibertat de Palestina i en solidaritat amb Ariadna Jové

Ahir, divendres, prop de 120 persones van concentrar-se a la tarda a Tarragona per solidaritzar-se amb les activistes Ariadna Jové, Bridgette Chapell i amb la lluita d’alliberament del poble palestí. Amics, familiars i simpatitzants de la periodista tarragonina van recordar un cop més que l'exèrcit d'Israel està violant els Acords d'Oslo amb incursions nocturnes en territori palestí per arrestar activistes solidaries amb Palestina, com l’Ariadna i la Bridgette.

El Grup de suport a l'Ariadna Jové i Bridgette Chapell va llegir un manifest amb el que volia reivindicar que l'exèrcit d'Israel viola els Acords d'Oslo en arrestar les dues activistes internacionals solidàries amb Palestina en una incursió nocturna a Ramallah. El manifest va remarcar que l’abús de poder sofert per l’Ariadna i la seva companya és una constant que pateix el Poble Palestí. Les incursions i detencions durant la nit són una pràctica habitual de l’exèrcit israelià, especialment greu en pobles situats a la Zona A. També van denunciar el seguit d’incursions que l’exèrcit d’Israel ha seguit realitzant aquests dies, com les del dia 8 a un camp de refugiats proper a Jerusalem on es van detenir desenes de persones.

En la lectura del manifest va participar el pare de l’Ariadna, Gaieta Jové, que va explicar les ultimes noticies sobre les activistes. Actualment estàn en llibertat amb restriccions des del passat dilluns quan el Tribunal Suprem d'Israel les va posar en llibertat després d'abonar un dipòsit de 560 euros. El procés judicial contra Jové i Chapell no ha finalitzat en espera de les respostes requerides al Ministeri d'Interior i a l'exèrcit d'Israel. Gaieta va parlar en nom dels familiars de l’activista que tot i ser conscients del risc, donen suport a l’Ariadna i als seus ideals. En converses telefòniques l'Ariadna ha manifestat la seva voluntat de seguir treballant en la tasca de solidaritat i reivindicació de la causa palestina i denunciar la lamentable situació que pateix el poble palestí.

Font:
http://www.pobleviu.cat

10 de febr. 2010

Tarragona: concentració en solidaritat amb l’activista pro Palestina de Tarragona detinguda per Israel

El divendres 12 de febrer, a les 19:00 h. a la Plaça de la Font

El 7 de febrer l’exèrcit d’Israel viola els Acords d’Oslo en una incursió nocturna a Ramallah, en arrestar a dues activistes internacionals de solidaritat amb Palestina, una australiana i l’altra catalana.

CONCENTRACIÓ A TARRAGONA

12 de febrer de 2010, 19:00 h. Plaça de la Font

Llibertat per Palestina


Els soldats israelians van irrompre el passat diumenge a les 3 de la matinada en un apartament de Ramallah, Cisjordània, on l’Estat d’Israel no té autoritat ja que aquesta ciutat està sota l’administració de l’Autoritat Nacional Palestina. A l’apartament es trobaven les dues activistes del Moviment de Solidaritat Internacional (ISM), la tarragonina Ariadna Jové i Martí i l’australiana Bridgette Chappell, que van ser detingudes i empresonades de manera il·legal.

La incursió i la detenció de les dues activistes és una violació directa dels Acords d’Oslo entre Israel i l’Autoritat Palestina, que prohibeix clarament qualsevol invasió israeliana a les àrees A de Cisjordània que no siguin per motius urgents ni directament relacionats amb la seguretat.

El suposat motiu de l’arrest seria el venciment dels visats d’estada a Israel de les dues activistes. El motiu real és l’estratègia duta a terme per l’Estat d’Israel per acabar amb qualsevol brot de resistència i suport al Poble Palestí.

Aquest arrest s’ha produït un mes després de la detenció il·legal i posterior deportació de la ciutadana txeca i activista del mateix grup, Eva Novakova, en circumstàncies similars. El seus arrests han desencadenat la controvèrsia sobre els procediments inapropiats que la unitat d’immigració “Oz” està fent dins dels territoris ocupats, sense tenir-ne autoritat.

L’Ariadna Jové està en llibertat amb restriccions. El passat dilluns el Tribunal Suprem de l’Estat d’Israel va ordenar la posada en llibertat de les activistes sota les següents condicions: un dipòsit de 560€, un període de 5 dies per presentar una petició al Tribunal sobre l’ordre d’expulsió i la prohibició d’accedir a territori palestí.

D’altra banda, el procés judicial al Tribunal Suprem no ha finalitzat en espera de les respostes requerides al Ministeri d’Interior i a l’exèrcit d’Israel. Una vegada aquests requeriments siguin presentats, el tribunal decidirà com continuar el procés.

Volem deixar clar que els processos judicials segueixen oberts tant en la instància del Suprem com en la d’Assumptes Administratius. Seguim defensant la il·legalitat del segrest patit la matinada del passat diumenge dia 7 de febrer per part de l’exèrcit d’Israel i reivindiquem l’anul·lació de la prohibició d’entrar a Cisjordània.

L’Ariadna ha manifestat la seva voluntat de seguir treballant en la tasca de solidaritat i reivindicació de la causa palestina i denunciar la lamentable situació que pateix el poble palestí. Per això és necessari que torni a Cisjordània.

Recordem que l’abús de poder sofert per l’Ariadna i la seva companya és una constant que pateix el Poble Palestí. Les incursions i detencions durant la nit són una pràctica habitual de l’exèrcit israelià, especialment greu en pobles situats a la Zona A.

Des d’aquí també volem denunciar el seguit d’incursions que l’exèrcit d’Israel ha seguit realitzant aquests dies, com les del dia 8 a un camp de refugiats proper a Jerusalem on es van detenir desenes de persones.

Grup de suport a l’Ariadna Jové i Bridgette Chapell

Diversos links per ampliar informació sobre el cas:

9 de febr. 2010

Dimecres 10 de febrer: Dia d'acció per les comunitats zapatistes

Diversos col·lectius i organitzacions adherents a La Otra Campaña estan convocant a un dia d'acció i solidaritat per les comunitats zapatistes, donada la recent onada d'agressions contra l'autonomia zapatista.

Per a aquest dimecres 10 de febrer s'estan convocant accions, que se sumaran a les accions solidàries dels últims dies.


La JBG del Caracol III, Resistència cap a un nuevo amanecer, denuncia el desallotjament que van sofrir famílies base de suport de Laguna San Pedro, Municipi Autònom Ricardo Flores Magón en un operatiu de policies, exèrcit i funcionaris del govern, el passat 22 de gener. Les famílies van ser traslladades a un alberg de Palenque per ser “reubicadas”. En el transcurs del desallotjament van cremar cases i van causar perjudicis de fins a $585,115.00

Notas relacionadas: desalojo de Laguna San Pedro, Municipio Autónomo Ricardo Flores Magón

Denuncia de la Junta de Buen Gobierno de Morelia

El passat 23 de gener, la Junta de Buen Gobierno Corazón del Arco Iris de La Esperanza Caracol IV Torbellino de nuestras Palabras de Morelia, denunciava que integrants de la OPDDIC (Organització para la Defensa de los Derechos Indígenas y Campesinos), habitants de l'ejido Agua Azul, prengueren un terreny que està dins del territori del nou Ejido Bolón Ajaw, municipi autònom Comandante Ramona.
denuncia completa

Denúncies d'agressions a adherents de La Otra Campaña a Chiapas

El passat 28 de gener, adherents de la Otra Campanya del ejido Sant Sebastián Bachajón van denunciar que integrants de la OPDDIC van atacar el terreny recuperat Verge de Dolores, destruint rètols de la lluita i disparant trets tractant de provocar als i les companyes en resistència. Denuncia. Aquí torbareu una mica de recull cronològic del conflite.

El 2 de febrer, el Centre de Drets Humans Digna Ochoa va denunciar que integrants dels industrials de la massa i la tortilla del grup denominat “Els Cueto” van arribar a una reunió del Frente Cívico Tonalteco i van agredir a integrants d'aquest front i del mateix Centre de Drets degut al fet que estan organitzant la resistència contra l'alça de preus de la tortilla. Denuncia

El company pres polític, integrant de la Voz del Amate, Alberto Patishtán Gómez, va denunciar aquest 2 de febrer que en el penal 5 de San Cristóbal de les Cases, on es troba reclòs, l'atenció mèdica és negada als presos i en el seu cas això ha derivat en la pèrdua de la seva vista. Denuncia. Actualment en vaga de fam. Llegir més ...

El passat 3 de febrer, Servicios y Asesoría para la Paz, el Comité de Derechos Humanos Fray Pedro Lorenzo de La Nada i el Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas fan una crida urgent per parar els desallotjaments a Montes Azules. Aquí ...
ACCIONS DE SOLIDARITAT:

Concentració davant la Casa de mal govern de Chiapas a el DF
Comunicat solidari de la CGT de l'Estat Espanyol
Comunicat solidari de Les trois passants, França
Carta de recolzament des de Noruega
Col·lectiu europeus exigeixen el cessament de la violència en Chiapas

NOTICIES:

Retienen presuntos zapatistas a indígenas (mentides governamentals)
Zapatistas liberan a ejidatarios retenidos en Chiapas (mentides governamentals)
A 15 años de la ofensiva en Chiapas contra el zapatismo persiste la militarización